Els últims anys, ha anat prenent rellevància el concepte d’inclusió en el sentit ampli de la paraula i com a substitució i evolució de la idea d’integració. Aquest canvi no respon només a una mera modificació del llenguatge, sinó que té unes implicacions en la perspectiva des d’on entenem la diversitat. En aquest sentit, parlem d’incorporar les particularitats de cadascú en la definició del col·lectiu i superem la idea d’adaptar-se a la majoria o la d’apropar-se a una mitjana estadística on, en realitat, no s’hi troba ningú. 


En l’àmbit de l’educació, a poc a poc, s’ha anat incorporant aquesta mirada i no són poques les mestres, professores, monitores i educadores que treballen dia a dia des d’aquesta perspectiva. Parlem d’atenció a la diversitat, de perspectiva de gènere des de la coeducació, d’estratègies per incorporar la diversitat cultural i lingüística, d’alumnat amb necessitat de suport educatiu i un llarg etcètera. Sens dubte, una feina imprescindible que marca els postulats d’un model social més just i equitatiu. 


Però tot això s’ha de traduir també amb una aposta ferma per part de l’administració. Els últims mesos, s’ha posat de manifest de forma clara el malestar del professorat davant d’un Departament d’Educació que no és capaç de donar resposta a les necessitats del sistema educatiu actual. I continuem veient com es cronifica la precarietat laboral en l’educació en el lleure (monitoratge de menjador, extraescolars, casals d’estiu…). Però també l’administració local, els ajuntaments, tenen marge i possibilitat d’intervencions clau que són de la seva competència. 


En aquest sentit, des de la Crida per Sabadell ens reafirmem en el nostre compromís per treballar contra la segregació escolar i per garantir una educació pública de qualitat per a tothom. Una educació que ha de ser integral i per a tota la vida. Això passar per dedicar recursos per a la detecció i intervenció davant dels trastorns de l’aprenentatge; per a la dotació de suports per a l’alumnat amb necessitats educatives especials més enllà de l’horari lectiu, com pot ser al menjador escolar o durant les activitats de lleure; per garantir una accessibilitat segura i saludable als centres educatius; o incorporar dinàmiques de participació ciutadana a través de les famílies i les seves AFAs o AFIs.


Però encara més. L’educació, perquè sigui integral, ha d’incloure també un temps lliure amb un oci ric i amb possibilitats. Per aquest motiu, cal garantir l’accés a activitats extraescolars sense que la situació econòmica sigui un impediment. Al mateix temps, cal promoure i donar suport a les entitats que proposen un lleure educatiu amb perspectiva activista i comunitària. Els nens, nenes i adolescents de Sabadell han de poder tenir temps també per avorrir-se, però també necessiten poder anar al centre obert o a l’esplai al seu barri; han de poder practicar esport i donar resposta a les seves inquietuds; han de poder aprendre música, dibuix o qualsevol idioma; han de tenir espais on ballar i fer teatre… Perquè tot això marcarà l’accés al coneixement de forma equitativa mentre s’estableixen oportunitats per teixir xarxa social, per enriquir les relacions personals i, per tant, construir comunitat. Per tot això, volem un a una ciutat que proposa, que provoca, que estimula… una ciutat desperta i viva.