La Crida celebra la personació de l’Ajuntament com acusació particular al procediment judicial del “Cas mercuri”
8 octubre 2015
L’organització aposta per la impunitat zero contra la corrupció i creu que la participació de l’Ajuntament en l’esclariment dels fets és fonamental
La Crida per Sabadell, donant compliment al seu compromís polític d’impulsar la lluita implacable contra la corrupció que va patir la nostra ciutat durant l’etapa Bustos, celebra la personació de l’Ajuntament com acusació particular al procediment judicial del “Cas mercuri”.
Amb aquesta personació, es tanca una etapa on l’Ajuntament de Sabadell, lluny d’implicar-se en voler saber què havia passat tots aquest anys, i perquè apareixien imputats l’alcalde Manuel Bustos, tres regidors del govern socialista (Joan Manau, Paco Bustos, i Ricard Estrada), el cap de la policia local, el cap d’urbanisme, el cap d’espai públic, etc; mirava cap a un altre costat i feia omissió del seu principal deure: defensar els interessos de la ciutadania de Sabadell.
Afortunadament, després de gairebé tres anys de l’esclat del “Cas mercuri”, el bustisme ha quedat ensorrat a nivell polític i l’acusació particular de l’Ajuntament arriba en un moment on les principals peces del mercuri encara no s’han tancat. Per tant, la participació de l’Ajuntament a l’esclariment dels fets pot ser fonamental, i per la Crida també vol que sigui la garantia de què els culpables, si així ho determina la justícia, responguin pel mal que han fet a la ciutat de Sabadell.
La portaveu de la Crida, Anna Lara, destaca el paper fonamental durant tots aquests anys de la Plataforma Sabadell lliure de corrupció i de l’ALL@C (Associació lliure d’advocats i advocades de Catalunya), a l’exercici de l’acusació popular del “Cas mercuri”. Lara assegura que “ha quedat demostrat que allà on el poder polític corrupte no es volia implicar, la societat civil no es va resignar i es va organitzar constituint-se com acusació popular i participant de forma activa en tot el procés judicial, malgrat les imposicions de fiances econòmiques i la resta d’entrebancs que l’administració va posar”.