La Crida aposta per “combatre l'atur i al mateix temps transitar cap a un canvi de model econòmic"
20 de maig 2015
La formació d'esquerres assegura que "CIU és la garantia de que res no canviï".
La Crida per Sabadell ha manifestat que "cal fer un gir de 180 graus en la proposta de promoció laboral i empresarial de la ciutat". Plantegen "trencar definitivament" amb el que qualifiquen de "falsa promesa de treball i prosperitat que vindrà de la inversió estrangera, que bàsicament ha estat precaritzant els llocs de treball, acabant amb el petit comerç local, i desviant els esforços per construir un teixit productiu propi". Així ho ha expressat Eudald Griera, un dels portaveus de la formació municipalista, en el fòrum organitzat per la mateixa candidatura a l'Associació de Veïns de Torreguitart. Al debat hi han participat persones vinculades a diferents experiències del cooperativisme com la cooperativa de crèdit COOP57, la cooperativa de treball sabadellenca La Matrioska, l’entitat de promoció d’habitatge social Sostre Cívic, l'entitat que vincula inserció i agroecologia en clau local Tarpuna i el conegut restaurant del temps La Trobada. Experiències que segons els organitzadors evidencien que l'Economia social i solidària “és una a eina de transició cap a un altre model econòmic i genera alternatives reals, fugint de la visió de la dreta que el veu només com un pedaç al seu model de desigualtat i exclusió”.
Griera ha criticat durament el model econòmic impulsat pels governs de les diferents administracions públiques i ha advertit que "si el canvi que tants sabadellencs desitgem ha de venir de la mà d'un govern liderat per CiU, aquest no arribarà". En aquesta línia ha assegurat que "el model econòmic de PSC, PP i CiU són calcats i les seves receptes reiteradament fracassades" i que ha arribat "l'hora que els municipis liderin un canvi profund". També ha apuntat que cal apostar "decididament", posant-hi recursos tècnics i econòmics, per una economia "que parli el llenguatge dels drets, les necessitats reals, del coneixement, de retorn a la ciutat, d'innovació social i de finançament ètic i solidari". Griera ha remarcat que cal "fer efectives polítiques fiscals concretes per fomentar i discriminar positivament el comerç local i de proximitat i els models empresarials de l’economia social i solidària enfront de les grans superfícies". En el camp de les propostes també ha destacat la necessitat de l’administració de cenyir-se a unes clàusules socials per a la compra i contractació de serveis, la creació o promoció d'eines de finançament, estalvi i operativa bancària ètiques per empreses i particulars o la promoció d'un mercat social que valori els productes de proximitat i de caràcter social, impulsant també l'ús d'una moneda pròpia que ho potenciï.