Hora de passar a l’acció

Article d'opinió d'Ana Pérez-Muelas, membre de la Plataforma Sabadell amb Palestina i de la Crida per Sabadell

L’anunci que l’ajuntament es podria adherir a la campanya de Boicot Desinversions i Sancions  ̈(BDS) a Israel ha fet aixecar ampolles en alguns sectors al llarg d’aquesta setmana. Respostes del tipus que és un càstig col·lectiu a la societat israeliana, una condemna a l’única democràcia de l’Orient Mitjà o un acte de judeofòbia -com ha afirmat el responsable de premsa de la secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Jaume Clotet, vinculant aquesta adhesió a la naturalesa jueva de l’Estat israelià- no s’han fet esperar. La Hasbarà* té molts tentacles i els fa servir, sovint de forma histèrica, arreu del món. Però no és això el que ens sorprèn, el que és sorprenent és que encara siguin capaços d’acovardir i incidir allà on es proposin. Lamentablement això mateix hem presenciat al ple d’aquest mes a Sabadell. El PSC de Sabadell havia comunicat el seu vot a favor de la moció de BDS a la plataforma Sabadell amb Palestina tan sols tres dies abans del ple, però dijous havia canviat la direcció del seu vot i ha sorprès tothom votant en contra. Aquest canvi, juntament amb l’abstenció d’ERC, ha impossibilitat l’aprovació de la moció que altres ajuntaments com Badalona, Ripollet o Terrassa han aprovat amb anterioritat. A banda de la inconsistència d’aquest gir copernicà, el vot en contra del PSC passa per alt el compromís amb el BDS que el partit va fer públic a la seva web a començament d’any.

Per què aquesta moció?

L’ajuntament de Sabadell ha aprovat amb anterioritat mocions de suport al poble palestí i de condemna a l’ocupació israeliana. Mocions de contingut més o menys compromès, però que han estat mers gestos simbòlics que no duien vinculada una aplicació pràctica en la política local. L’adhesió al BDS va més enllà. Aquesta moció implicava passar a l’acció, revisar possibles convenis comercials o de col·laboració existents i no establir-ne de nous fins que l’estat sionista compleixi tres condicions mínimes. Condicions que assentarien les bases per a què els actors implicats poguessin negociar una pau justa a la zona des de posicions menys desiguals.

El triple objectiu que persegueix el BDS és posar fi a l’ocupació i la colonització dels territoris ocupats l’any 1967 i el desmantellament del Mur, aquest últim declarat il·legal l’any 2004 per la Cort Internacional de Justícia. En segon lloc, el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs palestins d’Israel a una plena igualtat. I, per últim, el respecte, la protecció i la promoció dels drets dels refugiats palestins a retornar a les seves llars i propietats, tal com ho estipula la Resolució 194 de les Nacions Unides.

Origen i estratègia del BDS

La campanya de BDS, a diferència de la gran majoria d’accions de solidaritat amb el poble palestí, no sorgeix d’occident. El BDS s’inicia l’any 2005, amb la crida realitzada per més de 170 organitzacions de la societat civil palestina, inspirades en aquest instrument polític que es va mostrar tan efectiu en la lluita contra l’apartheid sud-africà. No es tracta d’un càstig col·lectiu, sinó d’un instrument de pressió econòmica i política contra l’ocupació israeliana fins que es compleixi la legalitat internacional. L’efectivitat d’aquest tipus de campanyes ha quedat demostrada a llocs com la Índia, liderada per Mahatma Gandhi, o Sud-àfrica, on personatges de la talla de Nelson Mandela o el nobel de la pau Desmond Tutu van participar-hi activament. De fet, l’expulsió de Sud-àfrica del Comitè Olímpic Internacional o l’impediment a formar part de la FIFA van tenir un fort impacte, així la campanya internacional de boicot va esdevenir decisiva per acabar amb el règim d’apartheid.

En el cas d’Israel el boicot acadèmic, cultural i esportiu pretenen acabar amb la normalització d’un estat racista. Israel fa servir la tecnologia, la cultura i l’esport per establir relacions i presentar-se al món com un estat normal. El boicot en aquests àmbits busca trencar aquesta normalització evitant activitats patrocinades per les institucions israelianes, així com el foment d’espais que equiparin oprimit i opressor, situant-los com a parts iguals en una relació simètrica inexistent.

Pagaran innocents?

Algunes persones presenten dubtes perquè algun hipotètic israelià de bon cor pateixi les conseqüències del boicot. A aquestes, dir-los, que el boicot no s’adreça a persones concretes, sinó a les institucions i als qui actuen en la seva representació. Dins d’Israel s’han sumat al BDS tant organitzacions com persones que rebutgen el sionisme, mai es boicotejarà un acte inserit en un marc de resistència, això vol dir, que reconegui els drets fonamentals de la població palestina i es comprometi amb la resistència a l’opressió. De fet ,el dubte real seria: on van a parar aquestes preocupacions quan esportistes palestins són disparats a les cames, quan acadèmics palestins no poden exercir per trobar-se en presó administrativa sense càrrecs o quan artistes no poden viatjar perquè els neguen els permisos arbitràriament? Això sense entrar a parlar de la quotidianitat del conjunt de la població palestina. Palestina fa més de seixanta anys que pateix les conseqüències de l’ocupació i això no són especulacions ni hipòtesis, són dones, homes i criatures a qui els estem dient que han d’acceptar la realitat del seu opressor com a única realitat possible cada vegada que comprem apartheid o abaixem el cap davant els crims israelians.

Com va dir Desmond Tutu, mantenir-se neutral en situacions d’injustícia és escollir el costat dels opressors i la societat civil sabadellenca fa anys que ha demostrat als carrers i organitzacions el seu suport al poble palestí. Malauradament, encara no ha arribat l’hora que la institució prengui partit i tregui targeta vermella a l’apartheid israelià, adoptant una actitud valenta, sense recular quan el sionisme ensenya les dents i situant la ciutat en la lluita a favor d’una pau justa a Palestina. Algun dia, com va passar a Sud-àfrica, les hemeroteques trauran els colors als qui encara donen suport a un estat que viola sistemàticament els drets de la població autòctona mentre el món mira cap a una altra banda, aquell dia serem allà per recordar-los quin paper van escollir jugar.

* Aparell de propaganda del govern israelià en contacte permanente amb individus i organitzacions proisraelianes arreu del món per difondre una imatge positiva d’aquest estat.