Funerària, una concessió contrària al servei públic
11 de gener 2016
Article d’opinió de Virginia Domínguez, membre de l’Entesa i la Crida per Sabadell
Recentment ha sortit a la llum el conflicte dels taxistes de la ciutat pel fet que la Funerària Torra S.A., concessionària del servei municipal de pompes fúnebres, els ha exclòs majoritàriament del servei en favor d’una empresa que ofereix “cotxes de gama alta i xofers uniformats”.
El tema de fons en realitat torna a ser el dels límits de les concessions. Pot la concessionària decidir a qui subcontracta i en quines condicions? Ha de tenir una tarifa pública? Ha de promoure un servei elitista? Ha d’ofertar diversitat de serveis pel seu compte o s’ha d’ajustar a les necessitats del servei públic?
Sens cap mena de dubte, l’Ajuntament, que en el cas de Sabadell és el titular del servei, ha de garantir que aquest es presti correctament, adequant-se a les necessitats de la ciutadania i que en cap cas l’objectiu no sigui el lucre privat, sinó el servei públic. Certament el sector està liberalitzat des de fa uns anys i es podrien establir a la ciutat altres empreses que oferissin els serveis funeraris, però de moment no és el cas, i tampoc no podem oblidar que Torra S.A. ocupa un equipament públic a canvi de prestar un servei determinat amb unes tarifes que aprova el ple municipal.
Tanmateix, l’empresa Torra, deixant de banda les imputacions en el Cas Mercuri, té un historial d’irregularitats tant a la concessió del servei funerari com a la del cementiri, més recent, però ja font d’incompliments.
La cosa era tan flagrant que l’any 2014 el govern municipal –encara del PSC– va iniciar un expedient de regularització perquè l’empresa feia molts anys que oferia serveis complementaris que inexplicablement no estaven regulats i per tant tampoc hi havia una tarifa pública. I no parlem de serveis excepcionals, sinó de les coses més habituals: recordatoris, acompanyament musical, gestió documental, conducció de cerimònies... L’únic que havia estat autoritzat expressament per l’Ajuntament era la venda de flors, un fet que també ens fa sospitar que el rigor municipal respecte a aquest contracte era més aviat escàs perquè el plec de clàusules és ben clar: “es podran oferir serveis complementaris, que hauran de ser acceptats per l’Ajuntament”. I, de pas, durant tots aquests anys d’irregularitat la concessionària es va estalviar abonar el cànon de l’1,5% per aquests conceptes.
Pel que fa a la concessió del cementiri la concessionària va incomplir els compromisos d’inversió que determinava el plec de clàusules, és a dir, va incomplir la part del contracte que havia justificat –en paraules del portaveu del PSC– que s’hagués “externalitzat” el servei. Aquesta va ser llavors la moneda de canvi: “tu em fas les inversions i jo et dono la concessió per mitja vida”, però això va resultar un frau.
Els anys 2010 i 2011 Torra S.A. hauria hagut de fer inversions per 4,5 milions d’euros al cementiri, però no es va gastar ni un sol euro. I en els anys 2012 i 2013 la inversió no arribava als 3 milions, ni tan sols complia llavors el que hauria hagut de fer dos anys abans.
Només amb aquest exemple de dos serveis que, per cert, no eren en absolut deficitaris, es posa de manifest la dificultat per garantir des de la privatització l’interès públic i serveis de qualitat. Ni tan sols tenint el millor dels plecs de clàusules –que no és el cas– és fàcil garantir el seu compliment perquè a la pràctica es lliura el servei i el control d’aquest a una empresa amb ànim de lucre que té uns interessos diferents als municipals.
Davant d’aquesta realitat només hi ha una sortida: recuperar la gestió directa dels serveis públics, permetent estalviar l’equivalent al benefici industrial i prioritzant la prestació del servei al conjunt de la ciutadania amb total transparència.