El Gran Recapte d’Aliments

Reflexions del grup de Sobirania Alimentària de la Crida per Sabadell sobre el Gran Recapte d'Aliments 

Com cada any i més d’una vegada a l’any, es repeteix la crida a la ciutadania per a que compri aliments de primera necessitat en determinats supermercats i els doni per solidaritat a les persones que reben ajuda alimentària a través del Banc d’Aliments i entitats col·laboradores. És el Gran Recapte, aquest cop els propers 1 i 2 de desembre.

Per organitzar-ho, des del Banc d’Aliments es fa una crida per a que s’apuntin 25.000 persones voluntàries, per atendre 2.500 punts de recollida, com hem dit, en establiments comercials de grans empreses de l’alimentació, que fan el seu negoci amb l’extra de vendes que tenen per la compra solidària de la ciutadania.

Les milers de tones d’aliments envasats, sovint elaborats i vinguts de lluny, sense saber amb quines condicions laborals i d’explotació de recursos s’han obtingut, recorrent grans distàncies i contribuint a la contaminació i canvi climàtic, no soluciona el problema del dret a l’alimentació i a unes condicions de vida digne.

Segons declaracions del mateix responsable del Banc d’Aliments,allò recollit pel Gran Recapte només permet cobrir el 17% de les necessitats de l’entorn de les 200.000 persones que atenen a Catalunya.

Superar la situació de pobresa i garantir el dret a l’alimentació, s’aconseguiria millor, generant economia local, creant llocs de treball, apostant per la producció local, el comerç local, per un consum responsable i de comerç just, experiències en aquest sentit n’hi ha i es podrien promoure més.

Hi ha la Plataforma Aprofitem els Aliments,  que pretén sensibilitzar per aprofitar els aliments que no es consumeixen, però són del tot comestible (contacte: [email protected])

L’Horta Social de Can Bages, gestionada pel Rebost Solidari de Sabadell (contacte: [email protected]) i l’Assemblea de persones aturades de Sabadell, que produeixen hortalisses i verdures frescos, de temporada i estan començant a transformar-les fent conserves.

Tenim l’associació Espigoladors que recullen dels camps la producció que el pagès no ven o el mercat no accepta. També recullen aliments del petit comerç local i ho reparteixen a les famílies que necessiten ajuda alimentària del municipi, organitzen àpats col·lectius, etc. (contacte: [email protected])

Tenim la Comissió d’Autogestió de la PAHC, que recull aliments i altres productes de primera necessitat i els reparteix a les famílies amb necessitats. La PAHC es reuneix cada dimecres a la Granja del Pas i els divendres reparteixen els lots, però tenen manca de logística i dificultats per recollir a mercats municipals, a Mercavallès, etc. (contacte [email protected])

Càritas amb botigues solidàries com “La Troballa” que permeten vendre roba i objectes de segona ma. I l’empresa d’inserció Apasomi que facilita la inclusió de persones amb alt risc d’exclusió.

La Comunitat d’Emaüs, d’acolliment de persones amb problemes d’adaptació social, treballen en la recuperació i reciclatge de mobles, objectes, roba... i ho ofereixen en les seves botigues de segona mà (contacte: [email protected])

Creu Roja, amb propostes de lluita contra la pobresa, amb plans d’ajuda alimentària, beques menjador, itineraris laborals personificats amb una taxa del 53% d’inserció.

Aquesta realitat posa de relleu la necessitat de facilitar recursos i logística per a promoure aquestes iniciatives i generar llocs de treball en la producció agroalimentària local, en la transformació i generació d’aliments locals, en el seu emmagatzematge i en la seva distribució. És la millor manera de combatre la pobresa, generar llocs de treball i riquesa. Fomentar que les mateixes persones necessitades s’autoorganitzin i participin de la solució, facilitar la formació o l’autocupació, en producció agrària, en elaboració d’aliments, en la formació de cuina i restauració, en distribució i comercialització local, cada persona i institució tenim un paper important a desenvolupar, essent responsable de la part que ens toca, consumint de manera responsable i duent a terme accions i polítiques que garanteixin el dret a l’alimentació, no un dia sinó cada dia.