Article d’opinió de Xavier de Miguel, membre del grup de Sobirania Cultural de la Crida

Xavier de MiguelQuan Sabadell s’ha despertat del malson del bustisme, i en mirar-se al mirall s’ha descobert tan poc atractiva, passada de moda i trista, li ha agafat un atac. La ciutat que abans havia estat tan dinàmica i avançada -també i especialment en l’aspecte artístic i cultural- havia caigut en una grisor i en un estancament francament decebedor en el qual encara ens trobem.

La tasca tossuda d’algunes persones i col•lectius amb prou feines dissimula les dificultats que avui tenen la majoria de ciutadanes i ciutadans per accedir amb normalitat a la cultura. L’oferta d’activitats que trobem a la ciutat és principalment fruit de la voluntat i la dedicació de persones que a títol individual o en grup, des de l’associacionisme o des de l’empresa, tiren endavant programacions i espais que  queden reservats -malauradament massa sovint- a persones que ja disposen de recursos per accedir a aquestes activitats.

Estarem d’acord que la funció pública no és fer de programadora ni de patrocinadora d’actes culturals, però sí que li correspon vetllar perquè tinguem fàcil accés a l’oci i al coneixement, i segur que si fan aquest esforç -que entenem com la millor inversió que es pot fer- ens estalviarem molts diners en altres capítols dels pressupostos institucionals.

L’administració  ha de ser la facilitadora que permeti a les ciutadanes i ciutadans exercir el dret que tenim a la cultura i al lleure, tant si només volem expressar-nos (i en el cas dels i  les professionals també viure’n), com si solament volem ser mers espectadores i espectadors. Les institucions públiques tenen l’encàrrec implícit de facilitar a totes  les persones (sigui quina sigui la seva edat, sexe o situació)  el màxim d’oportunitats i les millors condicions d’accedir a aquest gaudi que en última instància ens condueix a la reflexió crítica i ens empodera, fent-nos més lliures, més sans i sanes (intel·lectualment i física) i amb tota seguretat més feliços i felices.

 

Posem llum a l’Ajuntament

Posem llum a l’Ajuntament (procés participatiu que s’ha fet recentment), a la jornada del 9 d’abril, es va constatar novament la dificultad d’accés a la cultura dels ciutadans i les ciutadanes. La principal necessitat que assenyalada és que cal potenciar la cultura i diversificar-ne l’oferta. També es va fer palesa la necessitat d’una millor informació i promoció de les possibilitats que ofereix la ciutat, tant pel que fa a l’aprenentatge de les diferents disciplines artístiques, com pel que fa a les activitats culturals i recreativ es en què es pot participar. També es va parlar sobre l’excés de dificultats a l’hora de fer els  tràmits que comporten la seva organització i realització, i les limitacions dels usos dels espais públics.

També es va reivindicar que l’Ajuntament posi recursos econòmics i personal qualificat per tal de disposar d’una o diverses oficines -per exemple als centres cívics- amb equips tècnics professionals que assesorin a les persones que  estiguin interessades en la generació  de programacions, l’organització d’activitats, en crear o participar en associacions o cooperatives de treball, en accedir o facilitar cursos, beques i ajuts i -en definitiva- dinamitzar i acompanyar al teixit creatiu i productiu en  els seus projectes, i als públics orientant-los i ajudant-los en el seu creixement i facilitant-los l’accés a la cultura.

 

Taula Ciutat i Cultura

Des de fa temps, en fòrums de debat independents com la Taula Ciutat i Cultura (que organitza periòdicament el Laboratori Social Metropolità), estem proposant la creació d’un espai (virtual i físic) des d’on poder interactuar amb tota la informació de les activitats i dels actors culturals de la ciutat. Es tracta de tenir en un únic lloc  -obert a tothom, interactiu i no tan rígid com la web de cultura de l’Ajuntament-  tota la informació relativa a aquests temes, per poder tenir fàcil i ràpid accés a les programacions (agenda única) fins potser abans de presentar-se, les fitxes tècniques dels equipaments i col·lectius (mapa d’espais i base de dades), i amb la finalitat de  facilitar els contactes i les sinergies, optimitzar recursos (tant de producció com de promoció), i coordinar -en la mesura del possible- els calendaris.

L’objectiu d’aquesta Taula -des que es va crear el maig del 2015- és el de dotar-nos d’un espai de debat des d’on, més enllà de la queixa on tan sovint s’instal·la el sector, fossim capaços i capaces de generar propostes i actuacions  transformadores d’una realitat que no ens agrada. No és casual, doncs, que moltes de les persones que formem part de la Sobirania Cultural de la Crida per Sabadell haguem ajudat a impulsar aquesta Taula  i en formem part activa. En aquest sentit cal dir que estem molt satisfetes i satisfets d’haver contribuït a iniciar un procés de debat i de treball al voltant de dos eixos que -malgrat que els recullen els acords de l’actual Govern municipal- a la Regidoria de Cultura encara no s’hi han posat: la revisió del Mapa Cultural del 1995 (plantejat aleshores com a visió estratègica per portar-nos fins al 2015, i que pràcticament no es va arribar a implementar) i la creació d’una Oficina Tècnica de Suport que nosaltres considerem una eina indispensable i urgent.

Les institucions tenen les seves pròpies dinàmiques. Nosaltres no ens quedarem esperant a veure què fan. Des de la Sobirania cultural de la Crida per Sabadell pensem que tenim una gran oportunitat per imaginar com volem que sigui la nostra ciutat, i per això et convidem a sumar-te a aquesta reflexió col·lectiva i a fer feina des d’espais com la jornada del dia 29 a L’Obrera, el de la Taula o el de la pròpia sobirania des d’on implicar-te en la construcció d’una nova realitat cultural, educativa i de lleure que ens torni l’orgull perdut de pertànyer a la ciutat on va néixer la Colla de Sabadell.