Despatx Corominas i Caserna: 2 fracassos del bustisme
1 de desembre 2015
Article d'opinió de Virginia Domínguez, membre de la Crida i de l'Entesa per Sabadell
El ple de novembre va abordar dos debats urbanístics heretats de l’etapa Bustos i especialment marcats per la seva nefasta gestió: el Despatx Corominas i la Caserna de la Guàrdia civil. Per una banda es va debatre –és un dir– la rectificació de la modificació de Pla General del Despatx Corominas, un cop la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat va rebutjar aquest juliol la modificació provisional que havia aprovat el Ple amb els vots favorables del PSC, el PP i el regidor no adscrit Antonio Vega i les abstencions de CiU i EUiA. Únicament l’Entesa per Sabadell, ICV i el regidor no adscrit Carles Marlés hi havíem votat en contra al mes de febrer. El llavors regidor de l’Entesa, Maties Serracant, havia defensat les al·legacions presentades dos anys abans que qüestionaven la construcció d’un edifici de planta baixa i dos pisos a l’interior del pati d’illa inicialment no edificable segons la normativa vigent, que es vulnerava per afavorir la propietat.
En el ple de la setmana passada, Maties Serracant, actualment regidor d’urbanisme, va presentar la nova modificació que corregia els elements que ja s’esmentaven a les al·legacions de l’Entesa, ara que la Comissió d’Urbanisme ha esmenat la plana al govern del PSC. El més significatiu i rellevant, políticament parlant, és que aquest punt es va aprovar dimarts per unanimitat, sense cap mena de debat pel fet que el portaveu del PSC, Josep Ayuso, no va tenir la valentia d’intervenir per defensar la gestió del govern anterior o bé per rectificar i reconèixer que efectivament s’havien equivocat en el passat aprovant una modificació de planejament que no responia a l’interès general sinó al privat.
Així doncs, s’esmena parcialment aquesta operació urbanística, que encara portarà més cua perquè la propietat té diversos expedients de disciplina urbanística oberts per enderrocar un edifici protegit, fet que va ser denunciat per l’Entesa per Sabadell i està actualment en fase d’instrucció judicial.
D’altra banda, a la tanda de les mocions, va arribar el debat de la Caserna, enguany de la mà de CiU que va presentar una proposició amb uns acords gairebé idèntics als que havia proposat l’Entesa ara fa 3 anys: rehabilitar els habitatges de la caserna per destinar-los a lloguer social. Llavors no va prosperar pel vot contrari del PSC i l’abstenció del PP. Dimarts, les posicions es van moure, el PP es va sumar al vot del sí i únicament el PSC s’hi va abstenir, no sense llençar un cop més l’acusació de què la paràlisi del Parc de Salut havia estat per causa del contenciós interposat per l’Entesa per anul·lar el nociu conveni de la Caserna que obligava l’Ajuntament a pagar 3 milions d’euros i cedir un solar a Sant Pau de Riu-sec per recuperar les claus de la caserna.
Res més lluny de la realitat. La incapacitat del PSC per defensar la titularitat sabadellenca de la Caserna, com havia defensat l’alcalde Farrès signant un conveni pel seu retorn efectiu a la ciutat, i la incapacitat –novament– per aconseguir recursos pel Parc de Salut són els elements que veritablement van bloquejar aquest equipament. Cal recordar en aquest sentit, que el projecte del Parc de Salut es va reubicar al Pavelló Maria Eugènia, però tot i així el govern municipal no va posar l’interès necessari per impulsar-lo.
Despatx Corominas i Caserna són dues operacions emblemàtiques del Bustisme que van acabar en fracàs: una com a exemple de l’urbanisme a la carta, és a dir, a la mida dels grans promotors afins, i l’altra com a mostra de la instrumentalització de temes estratègics de ciutat com a moneda de canvi dels interessos polítics de Manuel Bustos, que llavors aspirava a un càrrec a Madrid i va pactar el nou conveni amb el ministre de l’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba per quedar bé a costa de perdre patrimoni de la ciutat. Ara cal que el nou govern treballi per revertir aquest conveni i recuperar la plena possessió de la Caserna, rehabilitar els 32 habitatges actualment abandonats i decidir quin equipament pot acollir la resta de l’equipament. En aquest sentit una molt bona opció seria un espai digne per a l’Escola de música i conservatori.
Però aquí no acaba res, tot just comença. El nou govern té sobre la taula un munt de projectes urbanístics heretats que caldrà revisar o desencallar en els propers mesos amb l’objectiu de desterrar definitivament l’urbanisme a la carta, explicar amb total transparència què s’han trobat i actuar per posar fi al clientelisme i l’opacitat.