L’organització defensa la provisió directa del servei des d’una empresa municipal o afavorint la constitució d’una cooperativa de treballadores

Crida per Sabadell denuncia que el govern del PP ha retallat, des del 2012, un 22% l’aportació de l’Estat al mínim garantit pel Programa d’Atenció a la Dependència. El que havia de ser el quart pilar de l’Estat del Benestar, l’ajuda a la dependència, està sent reduïda a la mínima expressió. Per un costat, segueix sent clamorosa la insuficiència de places de serveis residencials per a persones dependents. Per l’altre, el nou sistema de copagament de la llei de dependència comporta o l’exclusió o nivells confiscatoris per a moltes persones usuàries. Una situació agreujada per la pèssima gestió dels governs de CiU, que des de fa anys deu imports (de fins a 15.000 euros en alguns casos) a persones beneficiàries de les ajudes. Que aquest tema no era cap prioritat per als últims governs de CiU es constata també en el nul interès per tirar endavant la Llei catalana d’autonomia personal i d’atenció a la dependència.

En nom de la Crida per Sabadell, Lluís Perarnau es reunirà el proper dia 8 amb les delegades de CGT a l’empresa CLECE – Atenció domiciliària. L’objectiu de la reunió és abordar els incompliments de l’empresa respecte de les condicions laborals, l’aplicació de les sentències per part de l’empresa i el seguiment del plec de condicions. Perarnau ha mostrat la seva solidaritat amb la lluita de les treballadores de CLECE i el compromís per exercir pressió des del govern sobre l’empresa: “No pot ser que hi hagi persones amb dependència a les quals la Generalitat els deu més de 15.000 euros des de fa anys en concepte d’ajudes, com tampoc pot ser que CLECE incompleixi les condicions laborals de les treballadores. Mentre CLECE tingui la concessió hi estarem a sobre”.

Sobre el model de grans empreses de serveis, que com en el cas de CLECE (del grup ACS) s’estan fent amb la concessió d’aquests serveis sota l’empara i l’aixopluc d’una legislació feta a mida, la Crida per Sabadell aposta per canviar radicalment de plantejament i defensa la provisió directa del servei des d’una empresa municipal o afavorint la constitució d’una cooperativa de treballadores com es va fer en el seu temps amb les línies d’autobusos i la TUS.