Crida Cultura, per no quedar-te sense veu

A càrrec del grup de treball de Sobirania Cultural de la Crida per Sabadell

Entenem la cultura com el conjunt de coneixements que permet desenvolupar l´individu en judicis crítics sobre tot allò que l´envolta. Un conjunt de tradicions (artístiques, històriques, socials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat, i sense oblidar la cultura física, és a dir, el conreu i conservació de la forma física i els nous mitjans de comunicació. Així doncs, entenem la creació artística i la cultura com una activitat humana essencial i com a sobirania cultural, la capacitat d’una comunitat de desenvolupar processos de creació cultural que apuntin cap a la seva total socialització.

Treballem per un model cultural participatiu, que es pugui decidir i que generi processos de creació entre tots els agents implicats, de tota la comunitat cultural: des dels ciutadans, els espectadors, els creadors fins a les empreses culturals.

Sabadell té grans entitats que han fet gran la ciutat, però en sorgeixen d’altres de més petit format que busquen el seu lloc i se’ls ha de donar espai i visibilitat per créixer, i fer-nos créixer. Totes elles, siguin quines siguin les seves necessitats bàsiques i objectius programadors, contribueixen amb les seves accions a enfortir el teixit cultural de Sabadell.

Considerem que tot aquest teixit es podria millorar quant a gestió, quant a regulació, quant a participació, quant a resposta de les necessitats i quant a apropament, dinamisme i xarxa cultural ciutadana.

Un dels primers passos a fer és analitzar l’autèntica realitat cultural de la ciutat, massa sovint distorsionada per la política de l’Ajuntament i la seva complicitat amb sectors absolutament mercantilistes de la cultura i el lleure. Volem escoltar les diferents visions, amb caire crític, entendre les necessitats de cada grup, des de la seva perspectiva, i saber donar resposta a aquestes demandes amb l’objectiu de construir un model cultural heterogeni, i que ajudi a fer partícip la ciutadania.

Detectem mancances en la disponibilitat d’equipaments culturals: els més preparats no donen cabuda a les demandes i la resta no sempre són del tot adequats. Per tant hem de treballar en un primer lloc per avaluar aquests equipaments, conèixer les necessitats reals i obrir-los a la ciutadania. Parlem dels centres cívics, de centres culturals com l’Estruch, el casal Pere Quart…. I, començar per implicar les associacions i la ciutadania en general en la construcció/reconstrucció dels equipaments mateixos. Aquestes iniciatives han de ser generadores de comunitat i portar-nos a un canvi de sistema que ens portin a l’accessibilitat, la transparència, l’autocontrol i l’autoavaluació, al vincle territorial i a la capacitat d’esdevenir una eina al servei de la comunitat que l’envolta per tal de transformar-la.

Volem construir un model cultural sabadellenc basat també en el patrimoni i la història, que promogui el coneixement de les tradicions sabadellenques de sempre i que ajudi a crear-ne de noves. El patrimoni ens fa més singulars tant des de fora com des de dins, però aquest només es conservarà si els ciutadans l’estimem i, per tal d’aconseguir-ho, primer l’hem de conèixer (revisar l’obertura de la Casa Duran, vetllar per la recuperació d'espais en risc, ampliar el catàleg o treballar en una línia de patrimoni industrial més àmplia,...).

Cal una reflexió i actuació d’urgència en primer lloc, a la Zona Hermètica i al model que ara es vol traslladar al Polígon de Sant Pau per apaivagar l’impacte que les noves activitats puguin tenir al patrimoni històric (conjunt i ermita de Sant Pau de Riusec) i, en segon lloc, replantejar els usos de la zona alliberada al barri de Gràcia. Alhora, hem de ser capaços d'encaminar i redreçar -si s'escau- projectes més o menys desenvolupats com el Vapor Píssit o la Ciutat de la Música. I, cal també una tasca per apropar els diferents barris de Sabadell, descentralitzar els grans esdeveniments culturals del centre i viceversa, oferint així una major oportunitat als ciutadans d’apropar-se a la cultura. Però, no només els esdeveniments, aquesta qüestió també ens porta a preguntar-nos com podem obrir i fer sortir del mateix centre equipaments com el Museu d’Història o el Museu d’Art, per exemple.

Finalment, a un altre nivell, no podem oblidar que hem crescut a prop d’una metròpoli oberta i moderna com Barcelona. A aquest fet s’hi afegirà, en un futur no gaire llunyà, el d’estar abocats com a ciutat a conformar un gran pol urbà amb l’altra co-capital del Vallès Occidental: Terrassa. Una ciutat germana “bessona” amb la qual, de la mateixa manera que en el cas de Barcelona, hauríem de reflexionar alguns temes plegades i establir quines relacions de col·laboració hi podem tenir.

Un poble al qual es nega la seva pròpia cultura, és un poble sense memòria, sense present i sense futur, ni arguments de significació identitària col·lectiva per a defensar els drets i dignitat.