Aquesta setmana hem sigut coneixedores de la mort d’un veí de la ciutat arran d'haver estat desnonat de casa seva, on vivia amb la parella en situació de dependència. 


Aquesta notícia ens ha colpit i ens fa refermar en la nostra denúncia d’un sistema capitalista que mostra la desigualtat entre els drets de la propietat privada, que es defensen inclús amb diners públics, i els drets més fonamentals de les persones, com són l’habitatge i la vida.


Ens fem nostra la frase de la Pahc Sabadell, “No és un suïcidi, és un assassinat” i demanem responsabilitats a qui ha de garantir aquests drets fonamentals!


Per aquest motiu hem traslladat petició immediata per saber quines són les accions que s’estan fent per acompanyar a la dona, en situació de dependència i totalment desemparada i si van reaccionar en conèixer el desnonament per acompanyar a la família, que feia dècades que vivia al mateix domicili.

També tornem a insistir en l’aturada immediata dels desnonaments, que cada cop són més nombrosos i vulneren tots els drets a les persones, i així ho traslladarem tant al govern municipal com al govern de la Generalitat, per què, en funcions o no, les persones segueixen anant al carrer i inclús morint.


La ràbia immensa, que sentim quan una persona es veu induïda al suïcidi per ser pobre i no trobar alternativa, va acompanyada de l’esperança per espais com la Pahc i els moviments en defensa de l’habitatge, que tot i les dificultats, segueixen al costat de les veïnes amb una lògica comunitària de suport mutu.

És responsabilitat del govern local aportar una sortida en situacions de vulnerabilitat i, aquest cas, n’és un dels molts que queden desemparats per la falta d’accions polítiques valentes. 


No deixarem d’insistir per garantir que els drets de les classes populars passin per sobre dels del capital.


Tot l’escalf a la família i amics de l’Alex!