Atacar l'atur, remunicipalitzar i cooperar, per practicar alternatives

Article a càrrec del grup de Sobirania productiva de la Crida per Sabadell.

Atur, precarietat, desindustrialització, opacitat, i externalitzacions són alguns dels elements clau que defineixen la matriu del model econòmic desenvolupat els últims anys, des del sector privat fins al cor de la institució. Una realitat que les dades posen descaradament i tristament sobre la taula.  Un 17% d’atur especialment cruent i concentrat entre les persones menors de 25 anys i majors de 45. El 50% dels llocs de treball que es van aconseguir el mes passat a Sabadell són temporals, dels quals més de la meitat d’una durada inferior a un mes. Des del govern local i el consell comarcal han estat incapaços de frenar el desmantellament del sector industrial, el 82% dels treballadors ho fan al sector serveis. La seva resposta ha estat fomentar un sector terciari basat en la implementació de multinacionals i grans empreses de serveis i la contenció del conflicte social.

Està clar que poc es pot esperar d’uns referents, els polítics, corcats, desprestigiats per sous de vergonya, col·locació a dit, corrupció i clientelisme, i d'un marc legal que ho promou i protegeix. El sistema actual empeny el municipalisme a convertir-se en un mer gestor, a la mercè de les necessitats i demandes del mercat capitalista i de la classe política de torn. Però municipalisme no és només l’escala més petita d’una administració culpable de tots els mals. És també l’escala més pròxima i directa d’intervenció en l’entorn, i, per tant, pot esdevenir també la primera escala i motor de dinamització i d’experimentació col·lectiva des d’on assentar les bases d’un canvi d’arrel. Atacar els problemes d'avui amb la vista posada al futur.

Hi ha esperança. Com aigua subterrània, un teixit extens que va de punta a punta de la ciutat fa temps que treballa per posar sobre la taula nous models econòmics i de reapropiació de drets. Cooperatives de consum, famílies que s’organitzen per donar feina a fills amb necessitats especials, cooperatives de treball, horts urbans, xarxa d’intercanvi o grups locals de finançament ètic, o moviments socials en defensa dels serveis públics i els drets socials en són alguns exemples.

L'atur, el primer escull, la primera pedra

La falta de feina representa avui una de les principals emergències socials i cal posar-hi fi. Proposem una revisió del model de treball i salarial, de redistribució dels salaris, perquè potser hi ha feina per a tots si treballem menys hores. Proposem prioritzar les polítiques actives d'ocupació i la garantia de rendes per davant d'altres polítiques i d'altres inversions, perquè a dia d'avui és l'emergència més important. S'han acabat les polítiques de beneficència; calen polítiques basades en els drets socials que promoguin experiències transformadores i proactives. Prou Lots d'Aliments i ajudes puntuals. Hem d’agafar, entre totes, treballadores sense feina, treballadors municipals i ciutadans les eines actuals de promoció econòmica i sacsejar-les. Posar-les potes enlaire per modular-les d’acord amb les nostres necessitats i capacitar-les per construir alternatives fortes. Fer de l'atur el primer escull a trencar, però convertint-lo al mateix temps en la primera pedra del canvi.

L'administració com a model i com a eina: primer graó de la sobirania

Ser sobirans en l’àmbit productiu ha de traduir-se a recuperar el control dels serveis municipals. L’externalització de serveis ha comportat una pèrdua de la qualitat del servei (Sabadell cada dia més bruta), opacitat en la gestió dels diners públics i empitjorament de les condicions laborals dels treballadors. Experiències d’èxit arreu del món i a casa nostra evidencien una millora de la qualitat del servei i una major eficiència en la gestió (transparència i abaratiment) allà on s’ha optat per la remunicipalització. És a dir, cal assumir com a responsabilitat col·lectiva fer efectius els drets socials a la ciutat i, per tant, treure’ls del mercat, democratitzar-los i fer-ne eines de transformació. En aquest sentit, l’Ajuntament i les seves empreses han de ser un exemple d’èxit, cal que siguin mirall d’allò que promouen i assumeixin i aprofundeixin en models de gestió transformadors i d’empoderament. Equitat  salarial, participació vinculant dels treballadors i usuàries, horaris i condicions dignes per als treballadors i, per descomptat, un servei de qualitat. Cal remunicipalitzar els serveis bàsics, així com promoure, coresponsabilitzar-se, allà on no arribem models de gestió cooperativa i comunitària.

Cooperar per transformar. Per anar més enllà!

Així, consistori i empreses municipals poden ser una eina de transformació i d’incidència en el model productiu, apostant de manera inequívoca per la promoció i complicitat amb el teixit de l’Economia Social i Solidària. Des dels plecs de condicions fins a la tria del finançament i els proveïdors poden ser un recurs potent per seguir fent del municipalisme una eina de transició cap a un nou model social i econòmic. Hem d’aprofundir en l'Economia Social i Solidària no com a pedaç o pal·liatiu, sinó com a eina per canviar la realitat. Anar més enllà. Models democràtics, cooperatius, arrelats al seu entorn local. La nostra ciutat ja té les seves experiències d’èxit i cal reconeixement que les revaloritzi i les difongui, així com espais de formació i promoció de l’emprenedoria social, l’economia col·laborativa o les finances ètiques i solidàries. Impulsant un model productiu que des de l’economia social pugui contribuir també a la sobirania alimentària, energètica, cultural o residencial.

Fiscalitat justa, per combatre les desigualtats

Recuperem el control dels nostres impostos. Si no tenim res a amagar, siguem transparents! Cal desplegar totes les eines fiscals per penalitzar l'especulació, les grans àrees comercials o les cadenes multinacionals, per frenar la destrucció de l'economia local, de proximitat. Girar les tornes i oxigenar-la fiscalment, o revitalitzar-la amb propostes a estudiar com la moneda local. Cal una gestió racional, eficient i col·lectiva (sectorial i territorial) del pressupost municipal. Redistribuir, penalitzant l'especulació i la precarietat i afavorint al seu torn l'economia local i cooperativa.