Així no. Obrim el procés.

Article d’opinió d’Albert Boada, regidor de la Crida Per Sabadell; Teresa Carceller, regidora de l’Esquerra Alternativa per Badia i Vidal Aragonès, regidor de Cornellà en Comú- Crida per Cornellà

Cal superar el 50%

El procés català és una gran oportunitat de transformació social. És per això que molts sectors ens hem aglutinat dins un espai transversal on hi conflueixen diversitat d’idees. Ara bé, un procés d’arrel estrictament democràtica com el que estem duent a terme només pot guanyar si hi ha una majoria social que supera el 48% de vots aconseguits en les passades eleccions plebiscitàries. L’entestament en mantenir CDC al poder no només impedeix augmentar el suport d’aquest 48%, sinó que el redueix. I cal que recordem que no es pot plantejar una declaració d’independència si no s’amplia la base i hi ha una majoria social que supera el 50%.

Es desplaça un sector popular

Un lideratge d’aquest projecte de país monopolitzat per Convergència Democràtica de Catalunya exclou molts dels sectors populars que més han patit la política econòmica i social d’aquesta formació. De fet, posa en risc les aliances i complicitats que hem teixit amb molts sectors de base durant anys a les nostres viles i ciutats. Compartir lluites contra les privatitzacions, retallades o corrupció ens ha permès apropar-nos a col·lectius que d’entrada no eren independentistes però que ara veuen la República catalana com la palanca per a un canvi social. Quin projecte de procés cap a la República catalana garanteix aquest canvi social si al capdavant han d’imposar-s’hi sí o sí els responsables de la política antisocial? En aquest sentit, una investidura a qui ha estat responsable polític de les polítiques socials dels darrers 5 anys resta en el camí cap a una majoria social. Un error d’aquest tipus ens resta molta força i segurament impossibilita cap ruptura. No és només una qüestió interna sobre la cohesió de la CUP o de les nostres candidatures municipalistes, sinó que obriríem una escletxa amb molts sectors que hem treballat intensament i que han sigut clau per arribar fins aquí.

Actors de ple dret

No volem capitanejar cap procés, només formar-ne part. Precisament per això desconfiem profundament de les actituds cabdillistes. Entenem la diversitat d’aquest moviment i en cap cas plantegem que ningú abandoni el vaixell, però volem ser membres de ple dret i per fer-ho cal un lideratge col·lectiu i que representi el bategar del carrer. No es tracta només d’analitzar la base social de l’actual vot independentista, sinó de saber veure cap on es pot créixer i a quins sectors es pot seduir en un procés constituent.

Març pot ser una oportunitat

No és l’escenari que desitgem. Ens agradaria que la situació política es desencallés i es pogués fer front de forma urgent i contundent a les necessitats del país a tots els nivells. Les opcions que s’han posat sobre la taula, però, no ho permeten. Amb les actuals propostes, veiem com una oportunitat poder anar a eleccions el març, teixir noves aliances i clarificar posicions. Després de l’escenari de les eleccions plebiscitàries, cal un escenari d’eleccions per formar govern. Als que reclamem la democràcia directa i participació d’arrel no ens pot fer cap por que el poble s’expressi. Si algú pensa que no s’aconseguirà ampliar la base de cap manera és molt poc optimista respecte la necessitat i potencialitat del projecte polític d’emancipació nacional. La nostra negativa al lideratge de CDC no és un capritx ideològic, sinó que pensem sincerament que si es constitueix un govern dominat per CDC i les seves polítiques, pot ser el final del procés.