Afer SMATSA: el PSC l’únic responsable

Article d’opinió d'Isidre Soler

El llarg afer de la concessió irregular del Servei de Neteja i Recollida de Residus a l’empresa SMATSA ha entrat en una nova fase. Tot apunta que, més d’hora que tard, es declararà la nul·litat de la concessió i s’haurà d’obrir un procés per trobar un nou gestor d’aquest servei públic.

Però, perquè s’ha arribat a aquest punt? Molt senzill, per les greus irregularitats comeses l’any 2012 pel govern del PSC amb la finalitat que la concessió del Servei s’adjudiqués a SMATSA. Unes irregularitats conegudes i denunciades des de l’any 2013, quan es va crear la peça 28 del cas Mercuri.

L’agost de 2018 es van disparar totes les alarmes quan es va fer pública una interlocutòria de la Jutgessa instructora del cas en la que exposa que “les investigacions judicials i policials han permès apreciar que càrrecs del PSC, funcionaris municipals i directius d’SMATSA constituïen una organització criminal perfectament organitzada i concertada per tal de dur a terme activitats il·lícites amb la finalitat d’obtenir un rèdit o benefici econòmic aliè a l’interès públic”.

I ara, en el seu recent escrit de conclusions, la Jutgessa ho ha tornat a deixar molt clar: La investigación llevada a cabo ha permitido constatar que la adjudicación mediante concurso público del servicio en favor de la empresa Smatsa fue indiciariamente fruto de un amaño planificado, organizado y dirigido por los investigados. Els investigats són membres del PSC, entre ells Manuel Bustos i Paco Bustos, funcionaris i responsables d’SMATSA que en els propers mesos hauran de respondre davant la Justícia pels presumptes delictes pels quals estan imputats: prevaricació; tràfic d’influències; infidelitat en la custòdia de documents i revelació de secrets; suborn; falsedat documental; blanqueig de capitals i delicte electoral.

Gràcies a aquells “amaños” la Junta de Govern Local del 22 de juny de 2012 va adjudicar la concessió del Servei de Neteja a l‘empresa SMATSA per unanimitat dels seus membres, tots ells del PSC i entre ells la llavors regidora Marta Farrés, per un import de 18.522.000 € i un termini d’execució de 15 anys més 5 de pròrroga.

Els tripijocs entre membres del PSC i responsables d’SMATSA que consten en el sumari per “amañar” la concessió són propis d’un sainet surrealista: viatges, trobades i dinars secrets; sessions de treball a hotels de Madrid per “afinar” la proposta d’SMATSA; reunions secretes entre Manuel Bustos i responsables d’SMATSA; plecs de condicions amagats a la cisterna del wc del domicili del gerent d’SMATSA que els disposava abans de publicar-se el concurs; lliurament de diners amagats entre les pàgines del diari Marca, etc. Tot això a canvi de diners i favors: finançament de viatges a funcionaris municipals i a responsables polítics, entre ells Marta Farrés; finançament (100.454 €) de l’acte electoral de Manuel Bustos el 2011; lliurament de diners a càrrecs públics; col·locació irregular a SMATSA de personal afí al partit, etc. etc.

Durant el mandat passat, el govern municipal coneixedor de les greus irregularitats i exercint l’obligació de fiscalitzar els contractes i garantir la correcta prestació del Servei, va iniciar actuacions administratives i judicials per conèixer l’abast de la situació i resoldre-la. El Ple del 26 de gener de 2017 va acordar, amb el vot en contra del PSC, iniciar el procediment de revisió d’ofici del contracte. El fet que l’expedient es trobes dipositat en seu judicial i les constants i inútils demandes judicials d’SMATSA per bloquejar tota actuació van impedir lliurar la documentació a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.

El PSC, quan ha retornat al govern municipal ha paralitzat qualsevol acció per a resoldre la concessió, fins el punt de votar en contra, a l’igual de Podemos, Ciudadanos i JxS, d’una moció de la Crida i d’ERC al Ple de novembre de 2019 per portar l’expedient de la concessió a la Comissió Jurídica Assessora, tota vegada que el Jutjat d’Instrucció ja l’havia retornat a l’Ajuntament.

Gràcies al paper de la Crida en la defensa dels interessos de la ciutat i de la qualitat dels serveis públics, el proper Ple municipal de febrer tindrà novament l’oportunitat d’actuar en conseqüència i acordar l’inici del procediment de revisió d’ofici del contracte, basant-se en que es va qualificar com a concessió de servei quan s’havia de qualificar com a contracte de serveis i així es va obviar de publicar el contracte en el Diari Oficial de la Unió Europea per la seva licitació, entre altres beneficis.

La qualificació de concessió enlloc de contracte no va ser una errada, sinó deliberada. Així SMATSA va eludir el risc de l’explotació que comporta un contracte i se li va adjudicar per una durada de 15 anys i 5 de pròrroga, enlloc dels 4 anys i 2 de pròrroga que corresponen a un contracte de serveis. Un tracte de favor i una generosa propina de 14 anys de concessió amb una facturació de més de 20 milions d’euros anuals.

Però el tracte de favor del PSC cap SMATSA va anar més enllà de la tipologia del contracte i de la durada. Se li va adjudicar tenint ple coneixement que l’empresa era insolvent i per aquest motiu únicament se li va requerir una garantia del 0,2335 % (600.000 €) enlloc del 5 % (12.862.500 €) que corresponia segons la llei de contractes del sector públic. Garantia que SMATSA no va poder dipositar fins 40 dies més tard de l’adjudicació. A pesar d’això el PSC li va adjudicar la concessió.

Amb tot l’exposat no és difícil concloure que el conflicte amb SMATSA te un únic responsable: el PSC, que enlloc de defensar els interessos de la ciutat va actuar en contra. Un més dels episodis de corrupció del cas Mercuri que pesen sobre seu. En conseqüència, a més dels possibles efectes penals i polítics, el PSC hauria d’assumir també la factura econòmica del despropòsit en cas d’una hipotètica indemnització. Un fet que no s’hauria de donar perquè SMATSA ha estat la gran beneficiada d’una concessió irregular i dels anys de propina de la concessió que ha gaudit. En cap cas no ha de ser la ciutat qui pagui per un clar cas de corrupció.

Confiem que la majoria de grups municipals estiguin a l’alçada i actuïn en la defensa dels interessos de la ciutat i no avalin la corrupció. En realitat, no tenen gaire marge de maniobra per no acordar la revisió, llevat que vulguin incórrer en un delicte de prevaricació.