25N, contra la violència masclista

Míriam Ferràndiz és membre de Justa Revolta i portaveu de la Crida per Sabadell.

El 25 de novembre es commemora el dia internacional contra la violència masclista, tots els diaris i informatius s’omplen de titulars relacionats amb el nombre de dones assassinades i el nombre de víctimes d’aquesta violència. Les xifres són esgarrifoses, i encara esgarrifa més pensar que a sota d’aquesta punta d’iceberg del nombre de feminicidis o del nombre de denúncies interposades als jutjats de violència, ens trobem tota una sèrie de violències masclistes, potser menys explícites, però que fomenten i perpetuen les conseqüències més extremes d’aquesta violència. Violències com ara els insults, el menyspreu, el control, les desautoritzacions o la culpabilització entre d’altres, són mecanismes que estan normalitzats i per tant, socialment tolerats.

És per això que no ens cansarem de dir que cada dia de les nostres vides hauríem de recordar aquesta lluita tan important. Una lluita que comença en nosaltres mateixes i en reflexionar i qüestionar-nos estructures mentals i pràctiques que aprenem des de ben petits i petites que reforcen aquests rols de gènere que situen als homes en una posició de poder respecte a les dones.

Tenim la sort, però, de viure en una ciutat on les dones ja fa anys que s’organitzen per fer campanyes de sensibilització, denúncia i acompanyament. Des de col·lectius de dones joves fins a les més veteranes, en àmbits molt diferents, des d’espais més estrictament polítics, fins a espais veïnals o de cultura popular. I és l’esforç i la lluita d’aquestes dones incansables el que ens dóna eines per poder anar aprenent a dibuixar una ciutat més justa i igualitària. Tenint clar que el pes d’aquestes lluites així com el discurs cal treballar-lo des dels carrers, no des d’unes institucions mancades de pressupost i recursos.

Queda clar doncs, que hi ha molta feina a fer, moltes coses a aprendre, moltes barreres a superar i molts reptes a assolir. Però també tenim l’entusiasme i el convenciment de voler canviar les coses, proposar alternatives i fomentar les relacions sanes i igualitàries i lliures de violència entre les persones.