Sabadell homenatjarà els ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine

Actes de reconeixement als 59 sabadellencs deportats a camps de concentració, 40 dels quals ja no van tornar

El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.

Aquesta acció tancarà una setmana en què es duran a terme diferents actes d’homenatge. D’una banda, les llambordes s’exposen al Museu d’Història de Sabadell (MHS) del 18 al 25 de gener. En segon lloc, el dilluns 22 es projectarà el documental Fugir de l’oblit al Cinema Imperial, a les 6 de la tarda, dins el I Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis. I el dijous 25, l’historiador Esteve Deu pronunciarà la conferència “Els deportats sabadellencs als camps nazis: morts i supervivents”, al MHS, a les 7 de la tarda.

Finalment, el dissabte 27 de gener Gunter Demnig col·locarà les 23 llambordes seguint un recorregut. Començarà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Comtes cap a les 6 de la tarda. Aproximadament a les 14.40 h, Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegirà unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. I cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet.

El mateix dissabte, a la 1 del migdia, tindrà lloc l’acte institucional a la Casa Duran. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere, i Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. El Brossa Quartet de Corda amenitzarà la sessió amb música de l’holocaust i es llegiran uns fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí.

Maties Serracant ha manifestat que “aquest és un acte de reconeixement als qui van lluitar, resistir i patir els embats del nazisme i el feixisme” i ha afegit que “totes aquestes persones deportades són i seran l’orgull de ciutats com Sabadell, ja que estem plenament compromesos dia rere dia amb la lluita antifeixista”.

L’Ajuntament, que des de 2016 forma part de la Xarxa de Municipis de Memòria i Prevenció del Feixisme “Mai Més”, està fermament compromès amb el desenvolupament d’un Programa de Memòria Històrica de Sabadell.

Montserrat Chacon ha afirmat que “fa anys que estem investigant quines són les persones de la ciutat que van ser deportades als camps de concentració nazis. És un deure que tenim amb la nostra memòria històrica“.

Per la seva banda, Míriam Ferràndiz ha destacat que “és un deure cívic i democràtic preservar la memòria, perquè no podem oblidar l’horror i la pèrdua de drets civils fonamentals que suposa deixar camp lliure al feixisme. Tal com va dir Neus Català: «No pensem abaixar mai als ulls davant l’autoritarisme i el feixisme»”.

 

Sabadell, la ciutat catalana amb més stolpersteine

Amb les 23 llambordes que es col·locaran el 27 de gener, Sabadell esdevindrà el municipi que comptarà amb més stolpersteine de tot Catalunya. Actualment n’hi ha també a Navàs i el Palà de Torrella –col·locades el 2015– i a Manresa, Igualada i Castellar del Vallès –col·locades el 2017–. Al final de gener se n’hauran col·locat un total de 70 al nostre país; a més de Sabadell, n’hi haurà als Guiamets, Olesa, Cervera i Girona. A la resta de l’Estat no se n’ha col·locat cap, encara.

Creades per l’artista alemany Gunter Demnig, aquestes llambordes s’han convertit en un reconeixement simbòlic internacional a les víctimes de l’holocaust nazi. Es tracta d’unes peces quadrades fetes de formigó i recobertes d’una fulla de llautó on hi ha gravades les dades de cada persona deportada, pedres que es col·loquen al paviment de davant de les cases o llocs on les víctimes van viure o treballar.

En alemany stolpersteine significa “pedres que fan ensopegar” i pretenen homenatjar les víctimes del nazisme i ser una eina per a l’educació per la pau, la llibertat i el respecte a les persones. Cada llamborda és única i es realitza de manera artesanal, com a gest de respecte i d’humanitat que vol contrastar amb l’extermini massiu que va practicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 stolpersteine distribuïdes per més de 1.800 poblacions d’una vintena de països europeus, com Hongria, Polònia, Ucraïna, Txèquia, França, Noruega, Alemanya, Àustria, Itàlia, Grècia i Catalunya, entre altres.

 

Els sabadellencs deportats: cartografia de l’horror nazi

Arran de diversos estudis, avui es pot afirmar que foren deportades als camps nazis un total de 59 persones que havien nascut a Sabadell o bé que hi vivien o hi treballaven en el moment d’esclatar la guerra. D’aquests homes, 40 hi van morir i 19 en van sobreviure.

Les llambordes que ara es col·loquen fan referència als deportats morts dels quals se sap on van néixer o viure a la ciutat. Aquestes són les primeres 23 que es posen a partir de l’ordre alfabètic del cognom dels homenatjats.

Opuscle amb la llista dels 59 deportats

Web amb el programa d’actes

Cartell

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell