Redoblen els timbals, s’apropen les municipals

TimbalersArticle publicat orignalment al blog de Sebastià Ribes el 24 de juliol del 2014.

Sebastià Ribes, membre de l’Entesa per Sabadell

A Sabadell s’ha avançat la campanya per a les eleccions municipals. A conseqüència del cas Mercuri, per primera vegada, un any abans s’ha fet sentir la fressa electoral i la cantarella que la caracteritza.

D’ençà que Bustos i el seu equip han fet i desfet a la ciutat, a les vigílies electorals els timbalers que facilitaren la consolidació del seu govern surten per redoblar la mateixa cançó carregada de lloances a la unitat de l’esquerra.

És una oportunitat històrica, diuen. I tenen raó, perquè cada dia és una única oportunitat històrica, una jornada de vint-i-quatre hores irrepetibles. Quantes d’aquestes oportunitats s’han menyspreat durant els quatre anys d’un mandat? Amb quants mandats a la motxilla s’ha retirar el Bustos? Quantes possibles decisions històriques NO han estat escenificades en cadascun dels plens municipals?

Què canvia cada quatre anys? El seguici. Persones honestes que sensibilitzades pels afers de la ciutat queden seduïdes pels timbalers i les argúcies recollides a les lletres musicades: ara sí, els socialistes estan a la baixa; tothom desaprova com s’ha gestionat la ciutat; les trifulgues del cas Mercuri han ensorrat al PSC; això de l’Ayuso no s’aguanta, etc.

L’anhel de canvi fa que l’imaginari popular redueixi les estrofes a senzills components, com si es tractés d’una recepta de cuina. Qui, políticament sensible, no ha estat seduït pel so d’uns enunciats tan simples i alhora engrescadors?

Després, quan arrossegat per la melodia formes part de la cercavila, t’adones que una cosa és la idíl·lica teoria, les il·lusions sobre una possible aliança on entre tots ho farem tot i l’altra haver assolit la maduresa de gestionar la diversitat de sensibilitats que caracteritza l’esquerra i certificar-la a la Junta Electoral. Capacitat a voltes tan quimèrica que l’endemà de les eleccions,s’esmicola amb un pam i pipa als votants, com fa escassament tres anys(Tongada d’enganys).

Podem estimar que quatre mandats de governs Bustos han donar un mínim de quatre oportunitats per iniciar la gestió d’un projecte d’esquerra col·lectiu. Un dels últims fets rellevants, si més no dels més entenedors per la població, el qual podia incentivar un pas ferm en aquesta direcció va ser l’oportunitat d’una moció de censura a l’esclat del cas Mercuri. Tanmateix van prevaldre els legítims interessos forans dels timbalers per damunt dels locals i els beneficis estratègics d’un fet excepcional d’aquesta naturalesa.

A Sabadell, durant els tretze anys Bustos, s’han consolidat noves sensibilitats a l’esquerra. Però alhora ha emergit una crisi sistèmica que fa trontollar-ho tot i porta indefectiblement a la renovació del discurs i a una praxis política per la qual no estan preparats els vells timbalers. La conseqüència és el naixement de nous col·lectius d’esquerra, amb una empenta tal, que per primera vegada els timbalers veuen qüestionada la seva supervivència i/o albiren la possibilitat de fer un pas significatiu cap  endarrere.

És evident, el nou paradigma afegeix nervis i desconcert, definir el full de ruta no és gens fàcil. Això explica fets sorprenents: que en una  roda de premsa de balanç del curs polític, uns timbalers mostrin com a màxima preocupació que les percussions a les membranes  no hagin estat capaces d’atraure a l’única força d’esquerra que ha centrat tots els seus esforços a defensar els interessos locals, fiscalitzant amb perseverança els governs Bustos; o que puguem llegir, amb satisfacció, com uns altres timbalers, després de rectificar, no deixaran la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció davant d’un acord majoritari que no els satisfà.

L’esquerra no s’ha dividit, està com sempre, però ara és capaç d’emprar més instruments de percussió. Encara falten mesos per les eleccions municipals“…muchas  cosas pueden pasar” si els percussionistes recerquen noves partitures, principalment aquelles que no obliguen a tothom a marxar al mateix pas, ni tenen com a única fita el Ple d’investidura.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell