Les principals ciutats metropolitanes reclamen més pressupost i que es convoqui el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge

Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell fan una declaració conjunta en matèria d’habitatge

Demanen que el pressupost de l’Estat s’acosti al dels països de l’entorn i que reguli en contra dels lloguers abusius o bé cedeixi les competències i els recursos a les grans ciutats afectades

Demanen al Govern que convoqui el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge de la mà dels ajuntaments i en coordinació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les principals entitats municipalistes

Els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell consideren l’anunci del govern del PP d’impugnar la nova llei d’emergència habitacional, la Llei 4/2016, com un nou posicionament del govern espanyol a favor dels bancs i un atac al dret a l’habitatge. Aquest enfrontament en realitat va començar amb la Llei 4/2015, una llei impulsada mitjançant un ampli procés de mobilització ciutadana que va recollir milers de signatures per corresponsabilitzar els grans tenidors d’habitatges buits en la lluita contra l’emergència habitacional.

Representants polítics dels ajuntaments han participat en una reunió a Badalona per tractar sobre accions conjuntes en matèria d’habitatge. Reclamen eines legals i més pressupost de l’Estat per a la gestió municipal de les polítiques d’habitatge en el marc d’un nou Pla Estatal de l’Habitatge i coincideixen en la seva preocupació per l’augment dels preus del lloguer.

També exigeixen a l’Estat que o bé impulsi una nova regulació d’arrendaments urbans que entre altres qüestions allargui fins a 5 anys els contractes i acabi amb els lloguers abusius, o bé transfereixi les competències a la Generalitat perquè pugui treballar amb les grans ciutats afectades índexs de preus de lloguer que posin fi a l’increment indiscriminat dels lloguers, tal com s’ha fet a França i Alemanya.

La desprotecció legal que pateixen els ajuntaments coincideix amb una important davallada pressupostària per part de l’Estat. El govern espanyol destina actualment un 0,058% del PIB espanyol a habitatge, front el 1,8% de França, és a dir, vint cops menys. Així, la principal eina de finançament de les polítiques d’habitatge a Catalunya, el Plan Estatal de Vivienda, s’ha reduït en més del 70% durant els darrers anys, ha passat de 1.155 M€ l’any 2017 a 466M € l’any 2017.

Participació municipal en les polítiques d’habitatge: el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge

Sense perjudici de la importància del paper de les entitats municipalistes (FMC i AMC), així com de les diputacions i de l’ÀMB, davant la manca d’eines legals i pressupostàries els sis municipis metropolitans més poblats de Catalunya (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell) fan front comú per reclamar a la Generalitat de Catalunya que convoqui el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge. La idea és que aquesta convocatòria posi les bases d’una nova política pública d’habitatge basada en una visió i gestió que tingui cura de les necessitats municipals.

El Pacte Nacional ha de servir per impulsar noves eines per afrontar les diferents problemàtiques relacionades amb l’habitatge que es produeixen en aquestes ciutats: situacions d’emergència que porten a processos de desnonament, la pèrdua de residents, les ocupacions o l’increment de preus i l’esclat d’una nova bombolla immobiliària entre altres.

Entre les qüestions urgents a abordar en el marc del Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge les alcaldesses i alcaldes han mencionat els següents punts:

 

  • Afrontar polítiques estructurals d’habitatge amb l’augment del parc públic de lloguer

 

  • Dotar de més inversió les polítiques dirigides a dotar-se d’un parc públic en règim de lloguer

 

  • Ampliar al màxim el període de protecció dels pisos de protecció oficial

 

  • Mobilitzar el parc buit per tal de disposar de més habitatges on poder reallotjar famílies si es veuen afectades per processos de desnonament i es troben en situació de vulnerabilitat. Els municipis reclamen a la Generalitat de Catalunya que exercici del dret de tempteig i compri habitatges a preus inferiors al mercat, i que transfereixi pisos intestats als ajuntaments.

 

  • Donar resposta àgil a l’emergència i els processos de desnonament:
    • Actuar de manera preventiva augmentant els ajuts al pagament dels lloguers, que aquests ajuts es paguin de manera immediata, incloguin les famílies sense ingressos i que les convocatòries estiguin obertes durant tot l’any.
    • Signar un nou protocol de col·laboració amb el poder judicial que, d’acord amb el que estableix la Llei 4/2016, fomenti el traspàs d’informació dels desnonaments que afecten persones vulnerables des de l’inici del procediment judicial perquè elsajuntaments puguin mediar amb els propietaris i que eviti els desnonaments amb data oberta.

 

  • L’abordatge de la problemàtica de les ocupacions:
    • Establir una regulació catalana que defineixi el marc d’actuació en les ocupacions d’habitatges buits. Aquesta regulació ha de crear un marc comú que doni resposta i tingui en compte el repartiment desequilibrat de la pobresa entre ciutats, ja que mentre en alguns municipis es produeix un efecte d’augment de preus i gentrificació, en altres es concentra la pobresa.
    • Incrementar els recursos econòmics de les administracions per poder fer front a la situació.
    • Reclamar l’actuació proactiva de la policia per eliminar l’activitat de les màfies que es lucren facilitant l’entrada a pisos buits.
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell