L’acollida de persones refugiades: els terminis s’esgoten i l’Estat no compleix

Article d’opinió de Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Ciutadania de la Crida per Sabadell
El 20 de juny es commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades, i un altre any consecutiu el tornarem a commemorar des de l’absoluta indignació de no poder fer tot el que voldríem i tot el que és necessari.

Certament el panorama és desolador. Conscients de la crisi humanitària que viu el món a causa del desplaçament de milions de persones que fugen de conflictes armats, desastres naturals, violacions de drets humans i la pobresa, ens toca assumir el bany de realitat de la manca de vies legals i segures per accedir a la Unió Europea. Això provoca que les persones que cerquen refugi hagin d’exposar-se a rutes extremadament perilloses i fins i tot a posar-se en mans de màfies amb l’objectiu de poder arribar a una destinació segura. Les conseqüències de tot això són les més de 5.000 persones que van morir al mar Mediterrani durant l’any passat, i és encara més trist pensar que aquest només és el nombre de víctimes comptabilitzades.

El maig del 2015, la Comissió Europea va proposar dos mecanismes d’emergència per implicar els estats membres i alleugerir el pes desproporcionat que estan patint els països de les fronteres del sud d’Europa i els països veïns de Síria. Aquests mecanismes eren les reubicacions i els reassentaments. La reubicació és un procés “intracomunitari” pel qual els Estats membre acorden assumir la gestió d’alguns processos d’asil iniciats en altres estats membre que estiguin rebent un gran nombre de sol·licitants d’asil al seu territori, mentre que el reassentament és una opció segons la qual un tercer país –diferent del país d’on la persona refugiada ha fugit o del país en què primer va buscar asil– ofereix a una persona la condició de refugiada al seu territori.

L’Estat espanyol es va comprometre a acollir 1.499 persones per via del reassentament i 15.888 reubicacions fins al 26 de setembre. A dia d’avui, només han arribat per aquests mecanismes, 1.304 persones (418 via reassentaments i 886 via reubicacions) un ridícul 7,5 per cent del que s’havien compromès.

I aquest ridícul percentatge encara fa alarmar més si el comparem amb el panorama global. Tal com podem veure a través de dades de la campanya “Veniu ja”, al món hi ha 65,3 milions de persones que han fugit de casa seva per culpa d’un conflicte. Les dades d’acollida a les quals es va comprometre l’Estat espanyol, 17.337 persones, només representen un 0,02 per cent del total de persones que estan cercant refugi.

Per tant, des de l’àmbit municipalista cal que continuem reclamant i exigint a l’Estat que, com a mínim, compleixi els acords presos, que es respecti el dret internacional i els drets humans. I el temps s’esgota. I només queden 102 dies i falten 16.033 persones per arribar, tenint en compte els compromisos adquirits.

I més enllà d’aquests dos mecanismes explicats, és important tenir en compte que hi ha moltes altres persones en cerca de refugi que arriben a les nostres viles i ciutats per diverses vies i que, un cop aquí, inicien els tràmits per sol·licitar la protecció internacional.

Darrere de les xifres, de les quotes de reubicacions, del nombre de sol·licituds hi ha persones, hi ha vides, hi ha històries duríssimes i viatges llarguíssims.

Per tant, des dels municipis ens toca continuar fent una defensa aferrissada dels drets humans. I en matèria d’acollida tenim el repte, d’una banda, de poder acollir en condicions dignes i, d’altra banda, de treballar per poder garantir l’accés al mercat laboral i a l’habitatge fomentant així l’autonomia de les persones.

En aquest sentit, cal que seguim destinant esforços al circuit d’acollida i donant suport a les entitats que assessoren, acompanyen i sensibilitzen en matèria d’acollida. De la mateixa manera que hem de continuar apostant per projectes de cooperació encaminats a dignificar la vida de les persones que han hagut de fugir de casa. I això és el que estem fent per mitjà de projectes de cooperació amb persones en cerca de refugi a les costes gregues o de l’agermanament amb els campaments de refugiats sahrauís.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell