La Sobirania Alimentària i la perversió de les multinacionals de l’alimentació

A càrrec del grup de treball de Sobirania Alimentària de la Crida per Sabadell.

alimentariaAlimentar-nos és quelcom més que nodrir-nos. Inclou també aspectes psicològics -com l’obtenció de plaer i la creació de lligams afectius-, aspectes culturals -l’alimentació esdevé un dels trets identificatius de la cultura d’un poble-, aspectes religiosos -amb restricció del consum de certs aliments- i aspectes polítics i econòmics. És en aquests darrer on pren protagonisme la indústria alimentària, que ens relega a simples consumidors; sense ser-ne conscients hem anat perdent la nostra Sobirania Alimentària.

Des d’antic, les persones hem satisfet les nostres necessitats nutritives de manera sobirana, produint-nos els aliments en consonància amb els ritmes de la natura. En l’era de la globalització, però, els interessos econòmics de les grans corporacions s’anteposen a les necessitats nutritives de les persones i a la necessitat de preservar el medi ambient, fet que provoca la desaparició progressiva de grans zones de biodiversitat i la sobre-explotació de recursos naturals com la pesca. Els interessos econòmics estan provocant també canvis negatius en els hàbits alimentaris de les persones i, com a conseqüència, hi ha una epidèmia de sobrepès i de malalties provocades per una alimentació insana. No s’equivoca qui ens diu que el capitalisme i la pobresa engreixen i maten.

A nosaltres, ens convé alimentar-nos bàsicament amb cereals, llegums, tubercles, fruites, hortalisses i amb poca carn, ous i peix, i el medi ambient necessita que ho fem així. El desig ferotge d’augmentar beneficis econòmics de la indústria alimentària necessita, però, que consumim el màxim dels seus productes processats, la major part dels quals ens són absolutament innecessaris i perjudicials.

Els aliments produïts industrialment, majoritàriament, ens aporten greixos insans (procedents de la palma, la colza etc.), sucre, edulcorants artificials, colorants i substàncies addictives com el glutamat monosòdic o E-621, un potenciador del sabor que provoca gana devoradora inhibint el funcionament del centre neurològic de la sacietat.

Com s’ho fan les grans empreses per induir-nos a consumir els seus productes encara que vagin en perjudici nostre? Doncs amb una arma potent de convicció: la publicitat, a què destinen xifres milionàries. I aquest tipus d’aliments publicitats, sovint superflus, no només van en detriment de la nostra salut sinó que la seva producció també té greus impactes ambientals: és el cas dels monocultius de palma per a la producció del greix que utilitza la indústria alimentària. Greenpeace ha denunciat repetidament les multinacionals Nestlé, Kraft i Unilever per la seva contribució a la desforestació de grans àrees del Planeta per plantar-hi monocultius de palma.

Les multinacionals de l’alimentació també pressionen els governs i les administracions per introduir els seus productes al mercat tot avalant-se amb estudis, els resultats dels quals són qüestionables, ja que demostren exclusivament els seus interessos i no són realitzats per organismes públics independents. En aquesta línia, FEDEA (Federació Espanyola d’Empreses Alimentícies) posa en relació investigadors de prestigi, indústries i entitats financeres, que aporten diners a les investigacions. Aquest organisme publica estudis favorables als interessos dels grups de pressió (lobbies) que arriben als titulars de premsa i es difonen a través dels mitjans de comunicació. L’Institut Danone juga aquesta carta i finança estudis, beques, congressos i encàrrecs d’investigació als departaments universitaris. Potser per això existeix una associació de dietistes – potser de bona fe- disposats a donar suport a les seves campanyes publicitàries.

Davant d’aquesta agressió capitalista és un dret i un deure defensar-nos. És important prendre consciència de la manipulació a què ens sotmeten les multinacionals de l’alimentació i retornar als orígens, exercint la nostra Sobirania Alimentaria i recuperant la nostra dieta tradicional, amb un menor consum d’aliments processats industrialment i un major consum d’aliments frescos, de producció local, de temporada i, si pot ser, ecològics.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell