La Crida aposta per enfortir l’organització popular i la desobediència per fer efectiu el dret a l’habitatge

A la Jornada de Sobirania Residencial de l’organització rupturista també es va recordar que l’aplicació de la ILP també depèn de la pressió dels Ajuntaments als grans tenidors

Jornada Residencial

El Centre Cívic de Can Puiggener va acollir aquest passat dissabte la Jornada de Sobirania Residencial organitzada per la Crida per Sabadell, sota el títol “Construïm municipi, construïm revolució urbana”. La Jornada va comptar amb les ponències de Mercè Pidemont, membre del grup impulsor de la ILP sobre habitatge i contra la pobresa energètica; Albert Jiménez, militant de la Crida; Bernat Sorinas, de l’Obra Social de la PAH; Àlex Winfield de la Brigada Ali Primera; Núria Colomé, de la Cooperativa Celobert i Héctor Grimau, militant d’Arran. Posteriorment el debat va girar al voltant de la relació entre el poder popular i la institució per tal de garantir el dret a un habitatge digne per tothom i a les alternatives que es poden desenvolupar dins i fora de la institució.

Mercè Pidemont va començar la seva intervenció recordant que l’aprovació de la llei 24/2015, la ILP d’habitatge, “és una victòria de l’organització popular i dels seus anys de lluita a peu de carrer” i que tot i que la llei “contempla la dació en pagament, aturar els desnonaments, establir lloguers socials i acabar amb la pobresa energètica, té la limitació que és una llei d’emergència i no de canvi de model residencial”. Pidemont va recalcar que “la llei contempla que la cessió obligatòria de pisos buits de grans tenidors es produeixi en un termini de dos mesos, però que la seva aplicació no només depèn de la Generalitat sinó també de la pressió dels Ajuntaments sobre aquests grans tenidors”. Albert Jiménez, militant de la Crida i membre del grup de Sobirania Residencial, va posar de manifest que “l’habitatge implica un conjunt de relacions socials que afecta a persones i col·lectius de forma molt profunda i per això cal trencar amb la concepció de l’habitatge com a valor de canvi i recuperar-lo com a valor d’ús al servei de la gent”. Per Jiménez “la reproducció del Capital fa que l’explotació no tan sols es produeixi en el treball sinó també a través de l’acumulació per despossessió que afecta altres espais de la nostra vida, com es veu perfectament amb la mercantilització de l’habitatge”. Finalment, Jiménez va recordar que “la ILP no contempla la cobertura de famílies que es veuen abocades a okupar ni a les persones sense llar i per això cal organitzar i enfortir el poder popular”.

Bernat Sorinas, portaveu de l’Obra Social de la PAH, va declarar que “aquesta campanya es basa en l’autoorganització popular i la desobediència per recuperar allò que és nostre, així hem reallotjat a 3.000 persones en 40 edificis propietat d’entitats financeres arreu de l’estat espanyol”. Per Sorinas “la institució ha d’estar al servei i obeint al que dicti el moviment popular, perquè tan sols podrem revertir l’actual situació a través d’augmentar el conflicte social i la lluita de classe des del carrer”. Àlex Winfield, de la Brigada Ali Primera, va posar en evidència que “a Venezuela, com aquí, hi ha una lluita contra el capitalisme i per democratitzar l’accés a la ciutat i a l’espai públic” i va explicar que en aquell país “el Movimiento de Pobladores i de Pioneros s’organitzen per construir habitatge comunitari de forma col·lectiva”. Núria Colomé, de Celobert, per la seva banda, va presentar la masoveria urbana com a una de les alternatives a la dificultat d’accés a l’habitatge explicant que aquesta “es basa en la corresponsabilització” i que “els Ajuntaments tenen molts mecanismes per a potenciar-la, des de desgravacions fins a la gestió directa entre propietaris i masovers”. Finalment, Héctor Grimau, militant d’Arran va exposar les dificultats del jovent a l’hora d’accedir a un habitatge i com aquesta dificultat sovint resta invisibilitzada. Segons Grimau “partim d’una situació gravíssima de precarització i d’un atur juvenil que supera el 50%, fet que impossibilita la nostra emancipació”. Per això Grimau va expressar que “les alternatives passen per l’okupació i la implicació de militants juvenils en organitzacions com la PAH, així mateix també estem intentant crear una Plataforma Juvenil d’Habitatge per buscar solucions col·lectives a l’emancipació del jovent i alhora crear noves formes de relació entre nosaltres”.

En el debat posterior es va apostar per estirar el marc legislatiu a partir de la llei 24/2015, amb una corresponsabilització i formació dels tècnics de l’Ajuntament i del seu contacte amb els moviments socials, alhora que aquests darrers segueixin pressionant i exigint al Consistori estratègies per superar l’actual situació d’emergència habitacional i plantejar noves alternatives i paradigmes en l’àmbit de l’habitatge sota criteris de propietat col·lectiva i gestió comunitària.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell