Exposades dues noves ‘stolpersteine’ en homenatge a dues germanes sabadellenques assassinades per l’exèrcit nazi

Es col·locaran el 10 de juny, 74 anys després de la massacre d’Oradour-sur-Glane (França), en què van morir Emília i Angelina Masachs Borruel, als 11 i 7 anys

 

Les dues peces estaran exposades al Museu d’Història de Sabadell fins al 8 de juny, juntament amb fotografies familiars inèdites i llibres sobre la matança editats el 1945 per diferents moviments d’alliberament. Dos dies després, el diumenge 10 de juny –74 anys més tard de l’assassinat–, les llambordes es col·locaran davant del darrer domicili on va viure la família, en un acte institucional de record i memòria. Aquesta activitat es fa en col·laboració amb el Memorial Democràtic de Catalunya.

 

La matança d’Oradour-sur-Glane

El 1944, en plena Segona Guerra Mundial i a la localitat francesa d’Oradour-sur-Glane, va tenir lloc una de les matances de població civil més cruents i salvatges de tota la guerra, comesa per diverses unitats militars de l’exèrcit alemany nazi. Hi van morir un total de 642 persones: 190 homes afusellats, 245 dones i 207 nens i nenes metrallats i cremats vius a l’església. Hi havia 18 persones refugiades provinents de l’Estat espanyol, entre les quals les dues germanes sabadellenques Emília i Angelina Masachs i Borruel, que en aquell moment tenien 11 i 7 anys, respectivament.

Sabadell és la primera ciutat catalana i la segona de l’Estat espanyol que fa un homenatge, en origen, a unes de les víctimes d’aquells fets. I és la primera vegada que s’instal·len unes llambordes stolpersteine en record a unes víctimes del nazisme en sentit més ampli que no pas el de la deportació als camps d’extermini nazis.

 

La família Masachs Borruel

El pare, Joan Masachs Prats, va néixer a Sabadell i treballava en una filatura. La mare, Emília Borruel Carbó, nasqué a Sorita (País Valencià) i migrà amb la família cap a Sabadell vers el 1924. La parella es va casar el 1932. El 1933 van tenir la primera filla, Emília Masachs Borruel, i el 1936 va néixer Angelina Masachs Borruel. L’últim lloc on van viure aquí va ser a l’actual carretera de Barcelona, 558, al barri de la Creu de Barberà, adreça on hi havia hagut el popular bar El Lliri.

Amb l’esclat de la Guerra d’Espanya, Joan Masachs s’allistà de voluntari a l’exèrcit republicà. Al final de la guerra consta que la família sencera entrà a França al febrer de 1939. La mare –i se suposa que les dues filles també–, les van enviar a St. Martin-Belle-Roche (Saône et Loire) fins al setembre 1939. Després van ser confinades al camp d’Argelers de la Marenda, fins al 1940. Aleshores es retrobaren amb el pare, quan passà al 643è GTE (Grup de Treballadors Estrangers [Règim de Vichy]) d’Oradour-sur-Glane (Haute-Vienne). La seva dona i filles el seguiren.

La família quedà atrapada en territori francès i enmig de l’ocupació alemanya. El 10 de juny de 1944, la població d’Oradour-sur-Glane fou ocupada i massacrada pel destacament del 1r Batalló del 4t Regiment de la Panzergrenadier Der Führer, pertanyent a la Panzerdivision Das Reich de les Walfen-SS. Fou la matança de civils més gran de les comeses per les tropes alemanyes a França, coincidint amb la batalla de Normandia. Gairebé s’aniquilà tots els habitants de la vila i es destruïren la major part dels edificis i de les infraestructures.

Acabada la guerra els pares de les dues noies van refer les seves vides a Oradour, hi van tenir un altre fill i una altra filla, i l’any 1948 la família retornà a Sabadell.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell