“El nou Espai de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya servirà per recordar la vaga general del 1976”

El Pavelló d’Esports es converteix en un nou Espai de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya, el 3r que hi ha a Sabadell

Durant la vaga general, Sabadell va estar sota control obrar durant força dies

 

El dimarts 9 d’octubre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc la inauguració de la senyalització del nou Espai de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya instal·lat al Pavelló Municipal d’Esports de Sabadell. Es tracta d’una senyalització que recorda concretament la vaga general que Sabadell va viure el 1976.

L’acte l’organitzen l’Ajuntament de Sabadell –representat per l’alcalde, Maties Serracant, i la regidora de Cultura, Montserrat Chacón–, el Memorial Democràtic i la Comissió per la Commemoració dels 40 Anys de la Vaga General del 1976 a Sabadell.

Prèviament, a les 6 de la tarda, Pere Ysàs, professor d’Història Contemporània de la UAB, pronunciarà al Centre Cívic de Sant Oleguer una conferència relacionada amb aquesta vaga.

Aquest nou espai se suma als dos que hi havia a Sabadell des del 2010: l’Arsenal i Polvorí de l’Aeroport –relacionat amb la Guerra Civil– i les coves de Sant Oleguer –relacionades amb el primer franquisme.

 

Una de les concentracions polítiques més importants de tot el país

El 25 de febrer de 1976, es van reunir en assemblea milers de persones al Pavelló Municipal d’Esports. Al matí s’hi concentraren 6.000 treballadors, mentre que a la tarda ja n’hi havia més de 10.000. Finalment envoltats de les forces policials, els treballadors en vaga deliberaren sobre la situació política i de conflicte que s’estava vivint a la ciutat. Fou la cristal·lització física, humana, social i política del moviment obrer a Sabadell, en confluència amb els moviments veïnal, estudiantil i ciutadà, i va ser una de les concentracions polítiques més importants que es va produir en aquests moments a tot el país. L’Ajuntament dirigit per l’alcalde Burrull es començava a esquerdar per totes bandes. El règim s’havia vist desbordat pels aires de llibertat que es respirava i l’administració franquista municipal era incapaç de donar resposta als múltiples fronts de conflictes socials, econòmics i polítics oberts arreu de la ciutat.

Era el quasi final d’una vaga general política engegada el 23 de febrer, que havia nascut arran d’una repressió policial brutal d’unes manifestacions de mestres, alumnes i familiars –dels dies 13 i 19 de febrer–, i que va acabar abraçant gent de molts sectors laborals: el metall, el tèxtil, l’ensenyament, la banca… S’havia agredit i detingut moltíssima gent i es va acabar negociant el final amb les autoritats: una fiança municipal va permetre l’alliberament dels presos, majoritàriament membres del sindicat de CCOO i del PSUC. La vaga es desconvocà després d’una també multitudinària assemblea que tingué lloc a les Pistes d’Atletisme el 26 de febrer, amb l’assistència de més de 30.000 persones.

L’endemà es tornà a una certa “normalitat”. Una setmana després es va produir la repressió policial de la vaga obrera de Vitòria-Gasteiz, amb una massacre amb resultat de morts i ferits. Com reconegué el periodista Xavier Vinader, testimoni que va viure la vaga sabadellenca en directe, Sabadell va ser l’única ciutat a Espanya on durant una bona colla de dies el poder va estar en mans dels obrers, que van conquerir els carrers, en un context de postfranquisme polític molt complex. Pel ministre de l’Interior d’aquells temps, Manuel Fraga Iribarne, Sabadell i Vitòria van ser el “Petrograd de 1917”, fent al·lusió a la revolució russa.

El 20 de novembre de 1975 havia mort el dictador Francisco Franco. L’oposició antifranquista local, en marxa lenta però perseverant des mitjan 1960, va entendre que era el moment de forçar la màquina. La vaga general de 1976 a Sabadell ha acabat sent un símbol de la lluita del moviment obrer en un context històric de quasi ruptura amb el sistema polític postfranquista, que posa la nostra ciutat i els seus ciutadans i lluitadors d’aquella època en el mapa de la recuperació de les llibertats democràtiques i de l’assoliment d’unes millors i dignes condicions en el treball i en la vida civil, en el context d’allò que amb el temps s’acabà denominant la transició democràtica.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell