El dret a l’alimentació. Com fer front a l’emergència alimentària superant l’assistencialisme

Creiem en el fet de poder satisfer de manera racional i coherent les nostres necessitats fonamentals. Una d’elles, el dret a l’alimentació.

Hort urbàMalbaratament

Es dóna la paradoxa que mentre es crida a consumir massivament es llença menjar i recursos i no es garanteix per a tothom el dret a l’alimentació. Encara tenim un 14% de pobresa extrema, a l’entorn del 30% de la població està per sota del llindar de la pobresa, les desigualtats estant augmentat a conseqüència del model social i econòmic capitalista imperant i en crisi. Els efectes són devastadors per a les persones més fràgils i per a l’entorn. La FAO apunta que un terç de la producció d’aliments al món es perd, amb la meitat dels aliments que es malbaraten es podria alimentar tota la població que pateix gana. Mentre un terç de la població pateix problemes d’obesitat.

Concretament a Catalunya es calcula que es llencen a l’any unes 260.000 tones d’aliments a les escombraries. Si cada persona menja uns 600 kg. d’aliments a l’any, amb el que llencem es poden alimentar més de 400.000 persones, moltes més de les que reben aliments de les entitats assistencialistes.

Llençar aliments és una pèrdua de recursos alimentaris per a les persones i una contradicció amb l’existència de fam, i alhora és una pèrdua de nutrients, recursos energètics i ambientals. Comporta d’altra banda, un consum d’energia desaprofitada. La producció d’aliments és el tercer sector amb major despesa energètica. Aquest fet té impactes ambientals, com l’emissió de gasos contaminants i contribució al canvi climàtic, així com l’ocupació de terres i el seu acaparament, amb el perill de ser esgotades o degradades.

Producció Industrial Alimentària

La producció d’aliments convencional és responsable del 31% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que causen el canvi climàtic, que de nou afecta la població de les zones més vulnerables del planeta. A Catalunya importem el 60% d’aliments que consumim, aquests aliments recorren molts quilometres, es prima la producció a preus baixos, el transport, la distribució fa beneficis, sense comptar amb els costos de les externalitats.

Cal reclamar transparència en tota la cadena alimentària, poder aprofitar i canalitzar tots els sobrants i fomentar programes de solidaritat local, fer tallers de cuina i aprofitament de menjar, organitzar àpats col·lectius amb aquests aliments, dietes equilibrades, repartir-ho a entitats socials, parades de mercat… Les ajudes econòmiques europees, estatals i bonificacions fiscals a empreses perquè donin aliments serien molt més efectives si es donessin a entitats locals per aprofitar i valoritzar els excedents d’aliments.

Assistencialisme

Està comprovat que el sistema assistencial i de banc d’aliments amb diners públics crea dependència i no garanteix una dieta equilibrada, ja que es basa sobretot a donar calories, conserves i productes secs.

El dret a l’alimentació és un dret fonamental i per combatre la pobresa alimentària és millor fer arribar directament a les persones una renda bàsica garantida que les apoderi i els permeti decidir com fan la despesa en la compra d’aliments, atorgant, així, unes condicions de vida digna en col·laboració amb altres iniciatives socials, com beques menjador, xec d’aliments, horts socials i d’autosuficiència, autogestió en l’aprofitament d’aliments, xarxes d’intercanvi, moneda social i bancs de temps. Creiem que aquesta és la manera per afavorir una economia, entesa com la via per satisfer les necessitats.

Per cada supermercat i àrea comercial que obre s’ha calculat que implica el tancament de deu petits comerços locals: es destrueixen més llocs de treball dels que es creen. Ens cal un canvi de model de distribució i de cadena alimentària, on es defensin els productes locals, de proximitat i els CCC (canals curts de comercialització). A l’estat espanyol només cinc grans cadenes de distribució controlen mes del 55% de la distribució d’aliments. Les polítiques europees que incideixen sobre la producció d’aliments han conduït a casa nostra a la desaparició de les explotacions petites i mitjanes, i les que aconsegueixen sobreviure ho fan “gràcies” a les subvencions.

Calen mesures dràstiques i urgents per redreçar la situació. Ens cal un canvi de model agroalimentari, que procuri ser sostenible, saludable, de proximitat i de qualitat. El model no es pot desentendre de l’apartat social, contemplant l’autogestió i l’autoorganització com a mitjans per accedir a l’alimentació, sense esperar l’ajuda caritativa i assistencialista, que pot cronificar la situació i perpetuar la dependència.

Grup de Sobirania Alimentària de la Crida per Sabadell

Annex d’iniciatives:

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell