Canviar d’ordit

Article d’opinió de l’Eudald Griera, membre de la Crida per Sabadell i número 14 de la llista

 

El passat 31 de juliol tancava definitivament el Quiosc dels Merinals i el setembre a 500 metres obria un nou supermercat d’una cadena alemanya que té productes ecològics.

 

Tu votes, però qui decideix?

No triem el barri on viure en funció dels amics, la família o la proximitat amb la feina, ho fem en funció del preu que podem (o no podem) pagar-ne. Per fer el Parc Catalunya (gran gesta) vam haver de redefinir el model urbanístic i posar catifa vermella a l’especulació i el consum inconscient (permuta s’anomena). Si a la llarga volem evitar les cues ho haurem de fer (si no l’aturem) pel Quart Cinturó també amb transport motoritzat privat – no té relació amb el fet que la indústria de l’automòbil segueixi sent una de les tres indústries més importants de l’Estat i el RACC un dels lobbys més influents al país -. Fa anys que el Vapor Llonch forma forners i forneres i la ciutat agraeix els donatius de Valero’s, Art’s bons i Panabads que contracten precàriament i acomiaden alegrement (fa 15 dies la Clàudia que va aixecar la persiana l’any que jo vaig néixer tancava definitivament el forn Montserrat). Petó i adéu per la indústria de l’educació a una de les ciutats de Catalunya amb un major índex de segregació escolar. Grans polígons industrials per “atreure” una indústria (inversió en diuen) que va abandonar els seus escrúpols per oferir-nos productes més barats a costa de treballadores explotades a l’altra punta, i ara els ocupen IKEA’s que pretenien (amb la connivència socialista) evadir les taxes municipals. La banca (armada, desnonadora i contrària a l’exercici dels nostres drets polítics com a poble) i els nostres Mañero’s decidint quin patrimoni viu i quin mor. Un sopar de campanya amb estovalles de roba i molt glamur clarament havia de puntuar més que unes bones condicions laborals i la qualitat dels serveis a l’hora d’adjudicar el concurs pels serveis de neteja de la ciutat.

Aquesta és també la història de la ciutat. “Hilillos de plastilina” que quan els agrupes t’expliquen la història d’una administració local que ha sotmès el seu desenvolupament socioeconòmic local a les exigències de l’economia de mercat. Mobilitat, àrees de comerç, model de consum, ocupació, oci, habitatge, cures, ocupació, formació, serveis públics… en definitiva drets, necessitats i inquietuds construïts sempre al servei de l’expansió “necessària” -ens diuen- d’un model econòmic insostenible ecològicament, injust i masclista socialment, i acrític culturalment.

 

Canviar d’ulleres

Mentrestant des de l’Esquerra Republicana a la dreta reaccionària ens proposen la mateixa medicina, col·laboració público-privada l’anomenen. Canviar les coses caminant exactament igual. Quatre anys al govern de la ciutat ens han fet paleses (tot i que ja intuüem) les limitacions de l’Administració local (tècniques, temporals, legals i econòmiques), la falta de transversalitat de les propostes i projectes, entesa com la capacitat de treballar i abordar les problemàtiques i les solucions des de diferents àmbits i regidories coordinadament. I finalment, la força de bloqueig i coerció, com apuntàvem al paràgraf anterior, del capital privat. Certament és difícil, capgirar aquesta dinàmica econòmica i administrativa per fer que Sabadell i el Vallès (per capilaritat o capitalitat) en conseqüència siguem capaces d’impulsar un altre model de desenvolupament local. Cal canviar d’ulleres (o de paradigma si us agrada més), posar al centre de qualsevol política econòmica la transversalitat, el feminisme, l’ecologisme i la participació comunitària. Pràctica, tàctica i estratègia. Una transició imperiosament necessària que camini cap a una ciutat amb eines de promoció socioeconòmica transversals capaces d’anar més enllà de l’economia mercantil, amb caràcter proactiu i coordinades amb tots els àmbits de la ciutat: des de sostenibilitat a drets civils, d’habitatge a participació, de cultura a comerç, o d’educació a sanitat. Una Agència de desenvolupament socioeconòmic local que, des de la complicitat necessària amb l’Economia Social i Solidària, el petit comerç i pimes locals, sàpiga lligar i entendre el desenvolupament econòmic amb els drets, necessitats i inquietuds de les vides de totes les sabadellenques. L’Administració local, des de la compra i la contractació pública, fins a la promoció empresarial, passant per l’educació,  com a motor i tractor d’una altra economia. Una administració local que tingui la prioritat i la capacitat d’impulsar alternatives locals o comarcals a les grans operadores d’atenció domiciliària, d’energia, aigua, odontologia o finances.

 

Brindem

No és una promesa ni un brindis al sol sinó un repte que interpel·la el conjunt de la ciutat. Parafrasejant el referent valencià (i adaptant-lo a la lectura marxista de Harvey), “La ciutat que no definim/decidim/construïm nosaltres, serà definida/decidida/construïda contra nosaltres”. Un nosaltres que no és l’Administració pública, només; ni la ciutadania, només; ni les cooperatives i entitats de l’Economia Social i Solidària, només. Un nosaltres que reconegui, faci còmplice, treballi colze a colze amb cadascun d’aquests actors i actrius necessaris per teixir una altra Sabadell.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell