Cal una condemna exemplar

Article d’Isidre Soler, membre de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció i la Crida per Sabadell.

Cal una condemna exemplar contra aquestes pràctiques polítiques. Amb aquestes paraules el fiscal Fernando Bermejo va tancar les conclusions i la petició al tribunal que al llarg de tres dies va presidir el judici de la peça Montcada. El primer judici de la trentena de peces que fins el moment estan obertes en del procés del cas Mercuri.

La petició del fiscal i de l’acusació popular, exercida per la Plataforma Sabadell lliure de corrupció, és la dos anys de presó i sis d’inhabilitació per tràfic d’influències per a cadascun dels acusats, Manuel Bustos, Paco Bustos i l’ex parlamentari i no 2 del PSC, Daniel Fernández. I dos anys de presó, deu anys d’inhabilitació i una multa de 100 euros diaris durant vuit mesos per prevaricació per a l’alcaldessa de Montcada.

Durant el judici es va posar en evidència l’interès de Manuel Bustos, Daniel Fernández i Paco Bustos, o sigui de l’aparell del PSC, per col·locar la “seva candidata”, Carmina Llumà, en un lloc d’alta direcció de l’Ajuntament de Montcada. Per això pressionaren de manera insistent a l’alcaldessa Ma Elena Pérez perquè canvies la qualificació de no apta per la d’apta, al marge del tribunal designat per escollir la candidata que més s’ajustava al perfil requerit en les bases de selecció.

Les excuses de saldo dels acusats per exculpar-se, el negar-se a reconèixer les seves pròpies converses telefòniques de les gravacions instades pel jutge instructor o les falsedats utilitzades per l’advocat defensor, Cristòbal Martell (advocat de penats com Millet, Pujol, Núñez, De la Rosa, …) de poc van servir per rebatre les demolidores proves de veu i les declaracions dels testimonis que van respondre amb claredat les preguntes del fiscal, de l’acusació popular i del propi tribunal.

El relat dels fets i les proves van evidenciar la pressió i les maniobres dels acusats per aconseguir col·locar a la persona que interessava, no tan a l’Ajuntament, sinó al PSC, fins el punt que quan ho van aconseguir, l’alcaldessa i la regidora de recursos humans, també socialista, van anar a la seu del partit del carrer de Nicaragua a comunicar a Daniel Fernández que l’objectiu s’havia acomplert.

La pregunta és obvia, llavors, a qui interessava col·locar una determinada candidata? a l’Ajuntament i a la ciutat de Montcada, o al PSC? No oblidem que Daniel Fernández era el secretari d’organització del partit de tot Catalunya, Paco Bustos el primer secretari dels PSC del Vallès Occidental sud i l’alcaldessa Maria Elena Pérez la primera secretària d’organització del PSC de Montcada i Reixac.

Però, perquè li interessava tant al PSC “col·locar la seva candidata” a l’Ajuntament de Montcada?. Ni més ni menys per tenir a una persona de plena confiança política en un lloc clau a l’hora de decidir els importants concessions i contractes de serveis que l’Ajuntament havia de resoldre.

Aquest no ha estat l’únic episodi del PSC a l’hora de “col·locar” determinades persones de la seva confiança en l’administració pública. En realitat és una pràctica habitual que ve realitzant des de sempre i que li ha fet valdre l’etiqueta de PSC, oficina de col·locació. Una pràctica que ha estat motiu de múltiples judicis i demandes, entre elles a l’Ajuntament de Sabadell.

Col·locar persones a l’administració pública amb la confiança i la lleialtat partidista com a principal criteri, enlloc del mèrit, la idoneïtat i la capacitat per a cobrir una determinada funció pública, és una de les principals maniobres lligades a la corrupció, a l’anular de manera intencionada tota capacitat de fiscalització que els empleats públics tenen encomanda per evitar possibles actuacions irregulars. Les concessions interessades, els possibles cobraments de comissions, el desviament de diner públic a les butxaques de particulars o a les arques dels partits, tenen via lliure.

Com va argumentar l’advocat de l’acusació popular els delictes contra l’administració pública no consten en els expedients administratius. Es troben en les pràctiques polítiques corruptes i, davant d’aquestes, no hi poden haver dubtes: calen condemnes exemplars.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell