Cal un revulsiu al model actual de participació

Sebastià Ribes, membre de la Crida per Sabadell, fa una reflexió crítica sobre el model de participació ciutadana a la nostra ciutat

Sebastià Ribes

En el període 1985-1990 s’esmerçaren molts esforços, recursos humans, econòmics (1) i d’equipaments, en organitzar i posar en marxa tot l’àmbit de la participació ciutadana: divisió territorial, ROM, ROF, programes bàsics d’actuació, consells de districte i oficines administratives de districte, programes de dinamització, etc. (2)

Recordem que es partia de zero, com tantes altres activitats que es posaven en marxa des dels nous ajuntaments democràtics, es feia sense referents experimentats i amb poc o gens cos teòric. En aquell moment tota la proposta estava encaminada a desconcentrar una part de l’activitat municipal per apropar l’administració a la ciutadania, amb la intenció d’acabar aplicant polítiques de descentralització. (3)

Vist amb el pas del temps, podem dir que la part administrativa de desconcentració s’ha consolidat, les oficines de districte són un apropament de l’administració a la ciutadania. Seria impensable prescindir-ne malgrat se’ls hi ha retirat la prestació directa de determinats serveis (la Policia Municipal o la matriculació escolar en són un exemple) i en certs temes no compten amb el suport immediat de la resta de l’administració.

Els intents de descentralització aviat es van mostrar com un fracàs. No hi havia prous recursos tècnics, s’esmicolava la gestió centralitzada dels serveis de forma heterogènia i feia molt discutible perdre l’eficiència de les economies d’escala o repartir la competència política en set fraccions. A banda, la llei no permet fer la descentralització i en cada acció que s’iniciava ens endinsàvem en complicacions de caràcter legal. Tot plegat va generar una intensa polèmica dins del govern municipal que va fer tambalejar les propostes en marxa fins a la seva eliminació explícita en el segon mandat d’haver implantat la Participació, període 1991-1995.

Tanmateix la part més discutible és, sens dubte, l’estructura i funcionament dels Consells de Districte. Al cap de pocs anys de la seva constitució ja es feia palès que no assolien els objectius pels quals van ser constituïts. Sobretot a partir de declarar-los com a òrgans exclusivament consultius a l’any 1991.

La seva concepció absolutament rígida i vertical. Un president polític acompanyat d’un representant de cada col·lectiu d’entitats, tret de les AAVV que tenen representació directa. Qui pot veritablement representar a totes les entitats culturals o esportives del districte, si les entitats, per naturalesa, no mantenen cap lligam orgànic entre elles, ni tenen els mateixos interessos, necessitats i objectius? Qui pot assegurar que aquesta persona recull totes les sensibilitats del seu sector o que és capaç de traslladar a totes les entitats les inquietuds que li ha suscitat la informació rebuda a través del Consell de Districte?

Amb el temps el funcionament dels Consells de Districte s’ha consolidat com una rutina administrativa per informar sobre alguns temes, més enllà del ple o dels mitjans de comunicació. La seva activitat era tan poc estimulant que fins i tot més d’una vegada s’havia fer difícil aconseguir anomenar la dotzena de representants que els composaven.

Poc difereix la situació actual de la fins ara exposada. Durant els catorze anys de govern dels germans Bustos ha canviat molt poca cosa del disseny inicial, no per la bondat del model que van heretar, sinó perquè la simulació de participació ja els hi era suficient, els comprometia a ben poc i era un justificant més en els debats amb l’oposició, poder anunciar que una proposta havia estat presentada i havia “fet consens”, a tots els plens de districte.

Tret de comptades excepcions, arran de polèmiques puntuals, el funcionament dels Consells de Districte no va més enllà de rebre opinions sobre les propostes del govern. Opinions dels vocals que la majoria de vegades no seran considerades per a modificar les actuacions anunciades perquè el govern, en el millor dels casos, no ha considerat el Consell de Districte com un òrgan de participació sinó com un fòrum de comunicació.

Alhora les inquietuds pròpies de les entitats que hi son representades, formulades en l’apartat de precs i preguntes del Ple corresponent, solen ser les rèpliques de propostes o peticions que ja han estat cursades per instància o que l’entitat afectada ja s’ha preocupat de fer-la arribar a la regidoria corresponent.

És justificable sostenir tota aquesta estructura i reclamar un plus de dedicació a tots els representants de les entitats que en formem part, per uns resultats tan minsos? Per damunt de tot plegat, se’n pot dir Participació Ciutadana?

La resposta és evident, cal un revulsiu al model actual de participació. Es fa necessari avançar cap un model flexible, basat en centres d’interès on puguin participar tots els components dels col·lectius afectats en un veritable procés de participació i on, més enllà d’obtenir la seva opinió, hi hagi el compromís polític de vincular les decisions col·lectives que s’assoleixin.

__________________________________________________________________________

(1) 1988.- 10.745.372 milions de pessetes
1989.- 120.949.810 milions de pessetes per l’Àrea de Participació.
1990.- 139.775.892 milions de pessetes per l’Àrea de Participació.
Aquests imports inclouen personal, activitats culturals, convenis i subvencions.

(2) 17/07/1985 S’aprova la divisió territorial del municipi en 7 districtes.
04/03/1987 S’aprova el Reglament d’Organització i Funcionament dels Consells de Districte (ROF)
30/12/1987 S’aprova el programa bàsic de Desconcentració i Descentralització
03/12/1987 Es constitueix el primer Consell de Districte. Districte 3r.
12/04/1988 Es constitueix el Consell del Districte 1er, últim dels set.
01/09/1988 S’inicia la primera desconcentració, la de la Policia Municipal
13/06/1988 Posta en marxa de les primeres Oficines Administratives de Districte
29/03/1989 Primera matriculació escolar des de les Oficines Administratives de Districte
20/10/1990 Inauguració del Centre Cívic de Ca n’Oriac

 
(3) Desconcentració.- Acció de donar competència de determinades funcions o de determinats assumptes en única i darrera instància a persones o a òrgans diferents d’aquell que en té la responsabilitat, però del qual formen part.
Descentralització.- Acció de transferir una part de la competència de l’administració central a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.

 

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell