Bustos a judici, primer capítol

Article de Maties Serracant, regidor de l’Entesa i portaveu de la Crida per Sabadell.

maties2

Finalment hem vist seure al banc dels acusats l’exalcalde Bustos i al seu germà, encara regidor a l’Ajuntament de Sabadell, Paco Bustos. Com era d’esperar, la primera actitud dels acusats ha estat no reconèixer les gravacions telefòniques realitzades, i tot seguit, en comptes de donar la cara, intentar tapar les evidències.

No voler col·laborar en aclarir els fets és l’actitud pròpia del que se sap corrupte. Com també ho és ignorar les preguntes dels advocats que representen l’acusació popular de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció i ridiculitzar la tasca feta per la fiscalia i els investigadors encarregats de les escoltes i els seguiments. Una manca de respecte absolut a les institucions i a la ciutadania.

Aquest judici, el primer dels molts que es derivaran del Cas Mercuri, és només el començament d’una sèrie de peces que anaren apareixent, ramificacions d’uns primers indicis que lluny d’esvair-se van anar ampliant-se. Els dubtes sobre la resta d’etapa no investigada dels governs Bustos són immensos.

L’abast de les conductes de corrupció és immens. Corrupció és utilitzar un càrrec públic per afavorir els propis interessos, els dels que tens més a prop, els amics, la família, els coneguts. Corrupció és col·locar familiars, amics, companys de partit, en llocs de treball públics i crear noves places a mida. Corrupció és falsejar un procediment administratiu per alterar-ne el resultat.

Aquesta pràctica, de contractació a dit o amb concursos fets a mida, ja és coneguda en l’etapa de Bustos a l’Ajuntament de Sabadell. L’any 2009 va ser objecte ja d’una sentència en la que el jutge va declarar la nul·litat del procediment de contractació de 15 treballadors/es que anteriorment eren personal de confiança, pel fet que “s’havia prescindit completament de la legalitat”. A banda d’aquest cas, el govern del PSC ha fet tribunals a mida, ha abusat de la figura de la lliure designació i ha afavorit que s’incorporessin a la plantilla les persones vinculades al PSC posant en segon lloc els mèrits i capacitats professionals, i prioritzant així el criteri de fidelitat política.

Acostumem a parlar de corrupció referint-nos a sobres plens de bitllets i a contractes milionaris. De sobres i de milions d’euros en parla també el sumari del cas Mercuri, però serà més endavant que els processos judicials hauran de demostrar com funcionaven els cercles corruptes que s’apunten a les investigacions. Hem viscut una època de gran inversió pública i privada a Sabadell i a Catalunya, i és evident que sovint han fallat escandalosament els mecanismes preventius que havien d’evitar la corrupció. Fa massa anys que sentim parlar del 3%, de finançament irregular dels partits, de corrupció urbanística i ben pocs judicis amb condemna hem vist encara.

Però la corrupció és una malaltia que agafa mil formes, molt més diversa, molt sovint menys evident, que s’infiltra en càrrecs polítics i en les institucions en els petits detalls. Corrupció és retirar un multa de trànsit a un familiar; o retirar-li a un enemic, per després poder-lo collar. Corrupció és manipular els mitjans de comunicació, públics i privats. El populisme, l’amiguisme, el clientelisme, les irregularitats administratives, el malbaratament dels recursos públics amb finalitats propagandístiques, també són conductes que envolten la corrupció. Corrupció és també la opacitat envers l’oposició i la ciutat, evitant donar informació que pugui portar a qüestionar l’actuació del govern i creant una imatge fictícia de la ciutat. A l’exalcalde Bustos se l’hi imputen els delictes de tràfic d’influències, malversació de fons públics, prevaricació i omissió de persecució de delicte. Però cal no oblidar que la corrupció pot començar en alguns representants polítics, però s’estén per la manca de mecanismes de control i per la connivència, complicitat o silenci d’alguns funcionaris i polítics.

Molts mecanismes de control han fallat per haver hagut d’arribar fins aquí. Esperem que ara la justícia faci amb celeritat la seva part de la feina. La ciutadania ha fet ja un pas endavant a través de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, presentant-se com a acusació popular amb l’inestimable col·laboració de l’Associació Lliure d’Advocats i Advocades de Catalunya (ALLAC).

Ens cal acabar amb la impunitat, i la única garantia passa per assumir la nostra responsabilitat. Ens cal comptar amb una ciutadania activa políticament, que esdevingui un sistema continu de vigilància, una vacuna contra la corrupció, que exigeixi la transparència real de l’administració, que vulgui conèixer, que es mobilitzi socialment i que denunciï les mancances d’un sistema que s’ha demostrat corruptible.

Aquest és un dels eixos bàsics d’una proposta de regeneració política àmplia, que entengui l’entrada a les institucions només com una part de la feina a fer. Aquest és també el repte a Sabadell, on caldrà fer molta feina dins i fora de l’Ajuntament per recuperar la confiança, involucrar de nou la ciutadania en la política municipal i recomposar tot allò que ha quedat impregnat de l’estil Bustos, una forma de fer política que el sumari del cas Mercuri anirà posant al descobert. Ens caldrà escombrar la corrupció de cada racó i passar definitivament pàgina reconstruint Sabadell.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell